Las instituciones del Reino de Valencia
son el conjunto de leyes e instituciones propias que rigieron el Reino de
Valencia durante sus casi quinientos años de existencia, desde su fundación en
1238 por el rey Jaime I hasta su desaparición en 1707 en virtud de los Decretos
de Nueva Planta de Felipe V en plena Guerra de Sucesión Española.
Presidía la reunión de vecinos o Consell
General, aunque sin derecho a voto, pero podía advertir sobre cualquier decisión
lo que estimase oportuno.
También tomaba juramento a los vecinos
nombrados para ejercer los cargos de Justicia, Jurados y Mustaçaf.
Veamos cómo nos describe este
proceso de elección Pere Guell …notari
sindich y procurador del lloch de Puçol…
… que esta inminent y próxima la
electio de jurats de dit lloch, la qual sempre se ha acostumat a fer de esta
forma, que los quatre jurats de dit lloch lo mati de diumenge de Pascua del
Esperit Sant se ajunten en la sala de dit lloch ab son scriva y cada jurat fa
nominatio de dos vehins de dit lloch per a jurats per manera que los nomenats
per tots los quatre jurats venen a ser
huyt y dells ne fa adnotatio lo scriva de dits jurats posant la nomina en hun
paper ab bona firma y de allí sen van a la iglesia a hoyr lo offici y missa
major y quant diuen la epistola se alsen lo valle [bayle] de dit lloch y los jurats y sen entren en
la sacristía y allí li entreguen la dita nomina feta en la forma dessus dita y
de allí sen hixen lo valle [bayle] a
una cadira que esta aprestada al peu del altar y los jurats al banc y puesto
ordinari ahon solen estar asseyts y lo valle [bayle] assehyt en la dita cadira ab veu clara y de manera queu entenga lo
poble congregat en la iglesia de les huyt persones nomenades per los jurats ne
elegix quatre, nomenantlos publicament y graduantlos declarant qual ha de ser
jurat primer, qual segon, qual tercer y qual quart y se llavors cridant als
quatre elegits per jurats passen a hon esta el valle [bayle] y en son poder presten lo jurament
acostumat y no obstant que de temps inmemorial a esta part la electio dels
jurats se ha fet sempre en la forma referida…
La duración del cargo era de un año. Los Jurados
presentaban una terna de tres vecinos entre los cuales el Señor o su
representante designaba al que iba a desempeñar el cargo el año siguiente, que
prestaba juramento el día de San Miguel en la misa mayor ante los evangelios.
… que de temps inmemorial a esta part
tots los anys en 29 del mes de settembre, dia del glorios Archangel Sent
Miquel, los quatre Jurats del dit Loch ab son escriva sen solen puchar de mati
a la sala per a fer eleccio de Mustasaf y havent conferit entre aquells nomena
cada hu de dits quatre Jurats un vehi habitant de dit Loch y dita nominacio la
reb lo dit escriva y desde allí sen van a la esglesia portant la eleccio dels quatre
nomenats y quant se comensa la epistola de la misa major se alsen lo Batle y
los dits Jurats y escriva de dit Loch y sen entren en la segristia y lo Jurat
major li dona al Batle la eleccio de dits quatre nomenats y de llavors lo Batle
sen hix al peu del altar y es seu en una cadira y desde allí nomena hu dels
quatre y aquell lo fa endar per a que preste jurament y aquell tal va allí y el
presta en son poder y rig lo ofici de mustasaf…
La Corte o Tribunal de Justicia tenía un
escribano, que solía ser persona entendida en derecho o notario, ya que era el
asesor del Bayle y del Justicia.
La asistencia era obligatoria y era necesaria la
asistencia mayoritaria de vecinos y vasallos para su celebración.
La convocatoria de Consell General más antigua que conocemos es la que se hizo el 3 de diciembre de 1344 para la toma de posesión del señorío por el obispo Raymundo Despont con el consiguiente juramento de fidelidad prestado por los 245 vecinos de Puçol.
Convocatoria de Consell General y
juramento de fidelidad de los vasallos
…los honorables y magnifichs Jaume Amigo, Justticia en
lo present any del lloch de Puçol, Hieroni Esteve, Hieroni Llorens, Esteve Amigo, Francesc Ferrer, jurats en lo present
any del lloch de Puçol, Christofol Ferrer, mustasaf , Andrey Yvanyes,
Miquel Sanchis, Honorat Maganya, Frances Almenara, Joan de Morea, Juseph
Llazer, Martí Amigo, Miquel Rodrigo, Pere Miquel , Nofre Ballester, Berthomeu
Amigo major, Miquel Soriano, Joan Gascó, Domingo Steve menor, Pere Matheu
Sanchis, Jaume Miquel, Joan Ameller, Matheu Sanchis, Christofol Steve, Bernat
Ferrer y Antoni Steve, llauradors del present lloch de Puçol habitadors,
convocats y confessant esser la major part del Consell etiam unanimes y tots
determinen que nos prenga ningun diner
de la Sglesia, si noque tot alló que sera menester per al readres de la Sequia
de Moncada se carregue en los llibres del Cequiatge …
La convocatoria de Consell General siempre se había
hecho … sempre de temps inmemorial a esta
part en dit loch de Puçol a convengut convocar, congregar y tenir Consell
general o particular o ha fet lo dit loch sens demanar licencia al Balle de
aquell ni a altra persona...
Todo cambió cuando el 7 de
septiembre de 1623 el Bayle de Puçol, Joan Sanchez, de orden expresa de …lo
Ilustrissim y reverendissim senyor don fray Ysidoro Aliaga, Arquebisbe de
Valencia, señor en lo temporal y espiritual del present loch de Puçol… comunicó a los Jurados de Puçol …verbo dix que tenia
expressa orde del dit senyor arquebisbe de ferlos manament de que no sien
gozats tenir Consell, aixi general com particular, sens tenir expressa orde de
sa senyoria ilustrisima…
En
la visita a Puçol realizada por el virrey del Reino de Valencia, don Luis
Ferrer y de Cardona, en enero de 1630, dicto una serie de órdenes, algunas de
las cuales referidas a las convocatorias de Consell General y Particular,
exponiendo previamente las causas por las que tomaba esta decisión
… per quant se han vist haverse
seguit mols danys de administracio dels propis de la dita universitat y lloch,
de haverse resolt coses graves e importants ab molts pocs numero de concellers
y de ser aquells pochs se podía seguir la prevencio de alguns y es podien
determinar coses dañoses al be publich y constant com consta que lo present lloch
te prop de doscentes cases es just
que los concells se façen ab bastant numero de gent pera que y haja mes
persones que puguen advertir lo dany o profit de lo ques proposa...
Acto seguido quedaba escrita la forma y
manera en la que el pregonero (ministre)
debía hacer la crida, el número de miembros que debían formar el Consell, la
forma de dejar constancia del sentido de voto de cada conseller y lo previsto
en el caso de la falta de asistencia de algunos de ellos.
Per ço, establix y ordena que tot
temps y quant se haura de tenir concell general se haja de fer per lo ministre
del lloch ab crida publica convocacio pera dit concell general per los puestos
acostumats del lloch y que haja de ser per lo meñs la dita convocacio tres hores
en ans de la junta y que nos puga fer, tenir ni celebrar lo dit concell general
ab menys numero que de setanta persones y lo que
la major part de aquells determinara sia determinacio conciliar y lo notari
escriva haja de continuar en lo dit concell los noms de tots los concellers y
notar quals de aquells son de un vot y quals de altre pera que es sapia de quin
vot es estat cada hu, que si feta la convocacio y venguda la hora de tenirse lo
concell y haura falta de concellers pera omplir
lo numero puixa manar lo Justicia a qualsevols vehins que sots pena de 3
lliures acudixquen tantost y si no ho faran los execute irremissiblement, la
pena applicadora al comu del dit lloch.
Respecto a la elección de los
miembros del Consell Particular ordenó que se siguiera haciendo como hasta
entonces se había hecho.
… per quant lo costum que se ha
tengut en lo present lloch en quant al concell particular es estat ve que aixi
com entren los nous Jurats fan eleccio de vint y quatre concellers y la major
part de aquestos han de venir be en qualsevol deliberacio, per ço, ordena y mana ques guarde y observe lo
que en esta part fins huy se ha platicat y que sempre que convindra tenir ajust
y concell particular hajen de ser convocats tots los vint y quatre concellers y
si no acudiran los puga manar y mane lo dit Justicia, ab la mateixa pena de 3
lliures y applicadora ut supra, que acudixquen y si no ho faran los execute
irremissiblement…
MINISTRE
Era conocido con este nombre el pregonero
público, encargado de transmitir las decisiones municipales a los vecinos
mediante una crida para lo cual había establecidos unos sitios acostumbrados.
Con su trompeta se encargaba de anunciar
su presencia, comenzando siempre la crida con las palabras …ara ojats que us fan saber… oíd ahora que os hacen saber.
La crida
realizada en Puçol el 7 de diciembre de 1382 es la más antigua que tenemos
documentada. Con ella se trataba de comunicar a los vecinos los acuerdos a los
que habían llegado los que eran los tres señores de Puçol en aquellos momentos … lo
molt alt e reuerent senyor en Jacme, per la gràcia de Déu, bisbe de València, e
los honrats e religiosos en Berenguer Vicent, degà e canonge de la Seu de la
dita ciutat, e en Gil Sanxez Munyoz, artiacha de Penedés e canonge de la dita
Seu, administradós de la almoyna de la Seu de València e del Capítol de la dita
Seu, et en Bernat Cantarelles…
…
et fetes les dites ordenacions e prouesions de continent en lo dia damunt dit
per manament del dit senyor bisbe, administradors e procurador de la dita
almoyna, aquelles foren publicades e cridades per en Guillem Messeguer,
corredor públich del dit loch en tots los lochs acostumats de fer crides
públiques en lo dit loch...
En la visita
comentada más arriba realizada por el virrey en enero de 1630 se ordenó una
crida a la llegada del virrey a Puçol …lo
dit señor gobernador per a començar la dita visita en lo dit loch de Puçol feu
y mana preconizar y publicar en la plaça del dit lloch y llochs acostumats de
aquell la crida del thenor seguent: Ara ojats que hos fan a çaber de part de
Don Luis Ferrer y de Cardona … com sa señoria en lo dia de huy es arribat al
present lloch de Puçol juntament ab son asesor… per tenor de la present
notifica y fa a çaber, a totes e qualsevols persones de qualsevol estat y
condicio que sien que tindran o pretendiran tenir algunes clamors e greuges
aixi de officials en lo present lloch com de qualsevols altres particular
persones, vinguen y compareguen davant de sa señoria a dir y notificar aquelles
e demanen Justicia la qual sels administrara hoides les parts ab tota egualtat
conforme furs y privilegis del present Regne….
Esta crida fue realizada por Gabriel
Ferrer …ministre del dit lloch de Puçol,
huy haver publicat ab trompeta y veu de publica crida a la damunt dita crida y
prego en la plaça del present lloch de Puçol y llochs acostumats de aquell…
ARCHIVO REINO DE VALENCIA. 1624 – 1630.
Visitas Gobernación. Núm. 4249
ARCHIVO REINO DE VALENCIA. Procesos
Real Audiencia, Parte I, Letra S, núm. 2769
ARCHIVO
REINO DE VALENCIA. Procesos Real Audiencia, Parte I, Letra S, núm. 2713
ARCHIVO
REINO DE VALENCIA. PROTOCOLOS NOTARIALES DE GASPAR GINER.
1593. Signatura 1131
No hay comentarios:
Publicar un comentario