Sabemos que Gaspar Monfort, vecino de
Puçol, había sido elegido jurado en el año 1646 y posteriormente elegido batlle,
cargo que ostentaba en el momento de redactar su testamento. Este cargo, como
sabemos, era el de más relevancia en el municipio por ser el representante del arzobispo
de Valencia como Señor del lugar.
Gaspar Monfort, ciutada, Balle del lloch de Puçol estaba casado desde el 18 de julio
de 1638 con Violante Sancho, oriunda de Rafelbuñol y de esta unión habían
nacido dos hijas, Francisca Monfort, que en el momento de redactar el
testamento ya estaba casada con Joseph Peris, y Maria Monfort, menor de edad.
Su padre, Gaspar Monfort, ciutada, había estado casado con Beatriu
Sanchis y habían tenido dos hijos mosen Gerony Monfort y Gaspar Monfort. Estaba
enterrado en el convento de la Vall de Jesús en la capilla de la Mare de Deu dels Angels en lo vas dels
Monfort.
Como vamos a ver a continuación el
testamento era, en gran parte, un documento religioso. La mayor parte del texto
refiere provisiones para la transmisión de la herencia, pero empezaba siempre
con unas disposiciones destinadas a procurar el bienestar del alma.
El testamento, por su misma solemnidad,
inspiraba un cierto miedo, y se aplazaba, a pesar de las instancias de los
confesores, hasta el último momento de la vida.
Die
xvj martij anno a nativitate Domini MDClxviiij
En
nom del nostre Señor Deu Jesuchrist e de la humil Verge Maria mare sua advocada
mia y de tots los pecadors molt piadosa, coneixeran tots com yo, Gaspar
Monfort, ciutada, Balle del lloch de Puçol y de aquell habitador, estant malalt
en lo llit de greu malaltia corporal de la qual tem morir…
Se hacía constar la muy importante
aclaración de que, a juicio del notario y de los testigos llamados al acto, se
hallaba el testador con la capacidad legal para otorgar testamento.
…estant empero per la grasia de Nostre Señor
ab morbo sa e sancer seny, enteniment y memoria integra y clara y manifesta paraula
segons que als notari y testimonis desus escrits clarament consta y appar,
desijant, quant a Nostre Senyor Deu plasia appellarme al seu sant y beneit
regne, li puixa donar bon conte y raho dels bens de fortuna que en aquest mon
me ha acomanat perque de mala administracio no puixa esser inculpat en, e per
amor de aço, convocats, pregats y demanats los notari y testimonis desus
escrits y en presencia de aquells fas e orden lo meu ultim y darrer testament,
ultima y darrera voluntat mia en, e per la forma seguent:
Comenzaba con la anulación de testamentos
y codicilos anteriores, aplicándose así el fuero que hacía válido tan sólo el
último testamento.
Primerament
revocant, cassant y anullant tots e qualsevols testament o testaments, codicil o codicils e altres qualsevols
ultimes voluntats meus e mies, per mi fets e fetes, en ma y poder de qualsevol
notari, com altrament e sets qualsevol expresio de paraules encara que sien
derrogatories e segeixch…
Continua la
redacción del testamento con la figura del marmesor, pieza clave en el
cumplimiento de las disposiciones testamentarias, en este caso de las mandas
pías. Para ello encarga esta función a personas de su total confianza, su
hermano Gerony, presbítero, y su mujer Violant. Les confiere poderes
suficientes para disponer de sus bienes para hacer cumplir las mandas pías por
él ordenadas.
Era habitual
que se evitara nombrar a una sola persona para esta función, nombrando dos o más
marmessors por las mayores garantías que aportaba este nombramiento
plural al cumplimiento de las últimas voluntades del testador.
…y
nomene en marmesor del present meu ultim y darrer testament en les coses pies executors a Gerony
Monfort, prevere, mon germa, y a Violant Sancho y de Monfort, muller mia molt
amada, habitadors del lloch de Puçol, als dos junts y a cascu de aquells de per
si, en cas de mort, absencia, nolensia
y altre qualsevol just impediment, donantlos y atribuhintlos ample y bastant
poder quant puch y dech y es necessari per a que puixen tants de mos bens
pendre y aquells vendre y los preus rebre, y confesar haver hagut y rebut, que
basten a fer y cumplir les coses pies per mi desus ordenades e aso fasen e fer
puixen per llur propia autoritat e sens autoritat, ni decret de jutge algu,
aixi ecclesiastich com secular, per lo molt que yo de aquells confie.
Comienzan las
mandas pías eligiendo el lugar donde quiere ser enterrado. Era costumbre que
aquellos que tuvieran alguna relevancia social o económica tuvieran panteón en
alguna capilla. Gaspar Monfort manifiesta su deseo de ser enterrado en el
convento de la Vall de Jesús, donde ya estaban enterrados sus padres, Gaspar y
Beatriu … en la capella de la Mare de Deu dels Angels en lo vas [sepultura]
dels Monfort… reflejando de este modo el orden social que había regido en
vida del difunto. Es muy probable que esta capilla fuese construida por algún
antepasado suyo, garantizando con esto el derecho a recibir sepultura en ella
los miembros de la familia.
E
acomanant la mia anima a mon Deu y Señor Jesuchrist, criador de aquella y
redemptor del humanal linatge, quant per la sua infinita gloria appellarla
vulla, elegeixch ecclesisatica sepultura al meu cos esser feta en lo convent y
monestir de la Vall de Jesus, orde del serafich pare Sent Françes, que esta
construit en lo terme de la vila de Morvedre y en la mia sepultura…
También
dispone su deseo de ser amortajado con el hábito de los
franciscanos. Deja instrucciones a los marmessors
para que den una limosna al convento por el hábito y deja a su voluntad el modo
en el que se ha de realizar el acompañamiento de su cadáver por los capellanes
de la iglesia parroquial y los religiosos del convento.
Una vez amortajado, el cadáver podía ser
llevado a su destino final en andas o en un ataúd, la caixa. Era habitual
que en el entierro el cuerpo fuese puesto directamente en la tierra. Las parroquias
y algunas cofradías tenían un ataúd comunal, que se utilizaba en el traslado
del difunto desde la casa a la iglesia y al inmediato cementerio parroquial
junto al edificio de la iglesia.
…
y a la qual vull lo meu cos sia portat vestit ab lo habit del glorios pare Sent
Françes y que sia pres del dit convent de la Vall de Jesus, pagant per aquell
la caritat acostumada y ab asistencia y acompañament dels capellans del
reverent clero de la parrochial de dit lloch de Puçol y religiosos del dit
convent de la Vall de Jesus y del modo y manera que a dits mos marmesors,
millor pareixera dexantho a sa voluntat.
Continua con
las disposiciones directamente vinculadas a la salvación de su alma. Deja para
este menester la cantidad de 100 libras que se utilizaran para pagar la limosna
por el hábito y tres misas cantadas.
E
prench e vull e man que per dits mos marmesors sien preses, hagudes y rebudes
de mos bens per anima mia y en remisio de mos pecats y de tots fels difunts, cent lliures, moneda de Valencia, de
les quals vull se fasa la mia sepultura soterrar y funeraries, pagues la
caritat de abit y vull y es ma voluntat que lo dia del meu soterrar se me
diguen y celebren tres misses
cantades de cos present, ço es, la huna de requiem, laltra de sacrament y laltra de consepsio…
También
dispone que de estas 100 libras se destinen 10 libras de limosna al convento
por la asistencia de la comunidad al entierro y lo quede, después de pagados
todos los gastos, se destine a la celebración de misas rezadas.
Como
hemos visto, además de disponer que a su entierro asistan los capellanes del
clero de la parroquia y la comunidad de religiosos franciscanos del convento de
la Vall de Jesús, manda que asistan todas las cofradías de la parroquia, esto
es, la del
Santísimo Sacramento o de la Minerva, de Nra. Sra. del
Rosario, de San Juan Bautista y San Juan Evangelista, de los Santos Abdon y
Senen, de la Asunción, de Nra. Sra. al Pie de la Cruz y la de San José.
y
lo dia del soterrar vull que asistixquen en aquell totes les confraries de la parrochial iglesia del dit lloch de
Puçol y axi mateix es ma voluntat que de dites cent lliures se donen deu
lliures de caritat de dita moneda al dit convent de la Vall de Jesus, orde del
serafich pare Sent Françes, ab condicio que lo dia de la mia fi tinga obligacio
de asistirme la comunitat de dit convent al meu soterrar y de los que restara
net de dites cent lliures, pagades les caritats de habit, misses cantades y
asistencia de dites confraries y les dites deu lliures de caritat al dit
convent y demes funeraris, vull sia distribuit y convertit en la celebrasio de
tantes misses resades quantes dir y celebrar se porran a voluntat y disposicio
de mos marmesors y hon ben vist los sera ferles celebrar per lo molt que de
aquells confie.
Expresa su firme voluntad de que sean pagadas
todas sus deudas justificadas a través de la presentación cartas públicas,
albaranes o cautelas.
Tots
mos torts, deutes e injuries vull e man sien pagats y
satisfets que constara yo esser tengut y obligat ab cartes, cauteles y albarans
y e altres llegitimes proves, for de
anima y bona consiensia en, e sobre aso, benignament observat y guardat tota
prescipcio remoguda.
Para
después de la muerte de su mujer, Violante Sancho, dispone 50 libras para la
celebración de una dobla en sufragio de su alma y la de los suyos a
perpetuidad.
Item.
Vull e man que apres del obit de la dita Violant Sancho, muller mia molt amada,
sien preses de mos bens y herencia cinquanta
lliures, moneda de Valencia, de les quals vull se carregue una dobla en la dita iglesia
parrochial del dit lloch de Puçol, celebradora en lo dia y festa del Arcangel
Sent Miquel, que contam en vint y nou de setembre, tots los anys perpetuament
per anima mia, dels meus y de tots los fels difunts y vull que lo reverent
clero de dita iglesia del dit lloch de Puçol me haja de acullir y acullga al privilegi de amortisasio que te
concedit de sa Magestat.
Para
su hija mayor, Francisca, casada con Joseph Peris, dispone el pago de un florín
de oro, ya que cuando contrajo matrimonio ya la dotó.
Item.
Done, deixe y llegue a Francisca Monfort y de Peris, muller de Joseph Peris,
ciutada, filla mia molt amada, y de la dita Violant Sancho, ma muller llegitima
y natural, un flori de or,
atenent que quant la casi ya li dony lo que ma posibilitat pogue.
Para la hija
menor, María, dispone la cantidad de 1000 libras para cuando tome estado. Manifiesta
en el testamento que lo hace para igualarla con su hermana Francisca, a la que
dotó con semejante cantidad cuando contrajo matrimonio con Joseph Peris.
Item.
Done, deixe y llegue a Maria Monfort, doncella, filla mia y de la dita Violant
Sancho, ma muller llegitima y natural, mil
lliures, moneda de Valencia, les quals sempre y quant prenga estat se li
hajen de donar en la conformitat que la dita Violant Sancho, ma muller, y lo
dit Gerony Monfort, mon germa, voldran aso, entes y declarat, tant en robes,
terres o en qualsevols altres bens de la mia herencia, dexantho a voluntat dels
dits mosen Gerony Monfort, prevere, y de la dita Violant Sancho, lo qual llegat
si fas a la dita Maria Monfort, doncella, filla mia, attenent igualarla a aquella ab la dita Francisca Monfort y de
Peris, sa germana y filla mia en la dot que li dony y constituhy quant
contracta matrimony ab lo dit Joseph Peris, çiutada, son marit, lo qual llegat
li fas a la dita Maria Monfort, doncella, per a que quant prenga estat puga fer
e fasa de dites mil lliures a ses propies planes e lliberes voluntats com de
cosa sua propia.
También dispone
que su esposa, como heredera de sus bienes, entregue a su hermano Gerony 50
libras para destinarlas a ciertas cosas que le ha encomendado en secreto.
E
man que de mos bens y herencia sien preses, hagudes y rebudes cinquanta lliures, moneda de Valencia,
les quals vull que per la hereua mia, per mi davall nomenadora, sien entregades
y donades al dit Gerony Monfort, prevere, germa meu, per a que aquell les
repartixca en lo que li tinch acomanat en secret natural.
Con esta
cláusula de su testamento, Gaspar Monfort concede los poderes suficientes a su
mujer Violant para que, junto al otro marmesor, Gerony Monfort, destine
500 libras para mejorar a su hija María, siempre que haya tomado estado. Esta
opción la deja, no obstante, a juicio de los dos marmesores.
Item.
Vull y es ma voluntat y ab lo present done facultat, ple y bastant poder quant
puch, dech y es necessari a la dita Violant Sancho, muller mia molt amada, per
a que ab voluntat, consentiment y beneplacit del dit Gerony Monfort, prevere,
germa meu, puga dispondre y disponga en la cantitat de cinch centes lliures, moneda de Valencia, dels bens recahents en
la mia herencia, aixi vivint com en ultima voluntat, en la persona de la dita
Maria Monfort, doncella, filla mia y de la dita Violant Sancho, ma muller
llegitima y natural, aso entes y declarat prenint aquella estat, qualsevol que
sia, a voluntat, consentiment y beneplasit dels dits Gerony Monfort, prevere,
germa meu, y Violant Sancho, muller ma, y si cas fos aquells no volguesen
donarli ni millorarla a la dita Maria Monfort, doncella, en les dites cinch
centes lliures de dita moneda com dessus es dit, estiga a facultat y voluntat
de aquells.
Del resto de
los bienes deja como heredera, en primer lugar, a su esposa Violante Sancho,
mientras viva y permanezca … casta e sens marit… A su muerte pasarán los
bienes a partes iguales entre sus dos hijas.
En
tots los altres bens meus, mobles e inmobles, sehents y semovents, deutes,
drets y accions, meus e mies, a mi pertanyents e pertanyer podents e devents,
lluny o prop, ara de present o en lo esdevenidor, per qualsevol titol, causa,
via, modo, manera e raho, yo eleix hereua
mia en primer lloch a la dita Violant Sancho, muller mia molt amada, de
vida de aquella tan solament, vivint casta e sens marit y apres obit de aquella
vull que tots los dits bens y herencia mia sien, vinguen y pertanyguen a les
dites Francisca Monfort y de Peris, muller del dit Joseph Peris, ciutada y a
Maria Monfort, doncella, mes filles per yguals parts entre aquelles fahedores a
fer cascuna de aquelles de la sua part y per si a ses propies planes e lliures
voluntats com de cosa sua propia.
Como
en el momento de redactar el testamento, la hija menor de Gaspar Monfort es
menor de edad, procede nombrar una persona como administrador, tutor y curador de
María hasta que ésta tome estado o cumpla la edad de veinte años. El
nombramiento recae en su hermano, el presbítero Gerony Monfort, aunque
solamente en el caso de que la esposa, Violante Sancho, muera antes de que
María tome estado o cumpla los veinte años.
E
ultimament nomene en administrador, tutor y curador de la persona y bens de la
dita Maria Monfort, doncella, filla mia molt amada y de la dita Violant Sancho,
ma muller, a mosen Gerony Monfort, prevere, mon germa, al qual done tot lo
poder necessari per a que sens autoritat, ni decret de jutge algu, administre
los bens y persona de la dita Maria Monfort, doncella, filla mia molt amada,
fins que prenga estat o tinga attessa edat de viny anys, la qual nominasio fas
atenten que si cas (lo que Deu no vulla) la dita Violant Sancho, molt amada
muller mia, moris antes que prengues estat o tingues attessa edat de viny anys
la dita Maria Monfort, doncella, puga lo dit Gerony Monfort administrar sos
bens sens autoritat ni decret de jutge algu, aixi eclesiastich com secular, com
desus tinch dit per lo molt que de aquell confie.
Vuelve a incidir el testador en la anulación
de testamentos y codicilos anteriores, aplicándose así el fuero que hace válido
tan sólo el último testamento. Finaliza el testamento con la fecha y firma del
testador, Gaspar Monfort.
Aqueste
es lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lo qual e la
qual vull valga per dret de darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, e
si per dret de darrer testament valer no porra, vull valga per dret de darrer codicils, eo per aquella ultima y
darrera voluntat mia, que mes de justicia, furs y privilegis del present Regne
valer puixa e dega, lo qual fonch fet en lo lloch de Puçol en setse dies del
mes de març del any de la nativitat de Nostre Señor Deu Jesuchrist MDC sexanta
y nou.
Signal
de mi Gaspar Monfort, çiutada, testador qui desus qui lo present meu ultim y
darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lloe, aprove, rattifique,
ferme y conferme, e vull, e man que apres mort mia sia posat en execusio tot lo
en aquell contengut.
A continuación, el notario lee el texto
del testamento en voz alta, en presencia de los testigos, para que manifieste el
testador si su contenido es la expresión de su última voluntad, es decir, si el
testamento es conforme con ésta. Los testigos, que habían acudido al acto a
petición del testador, fueron el cura párroco de la iglesia de Puçol, Juan
Bautista Viana, Jaume Joan Sanchis y Jaume
Peris, todos vecinos de Puçol.
Presents
foren per testimonis a la confeccio e ordinasio del preincert testament
appellats y per dit testador pregats y demanats, Joan Batiste Veana, prevere,
retor de la iglesia parrochial del present lloch de Puçol, Jaume Joan Sanchis,
generos, y Jaume Peris, llaurador de dit e present lloch de Puçol, vehins y
habitadors, los quals, interrogats per mi, Miguel Martinez de la Raga, notari,
rebedor de aquell si coneixen a dit testador y si els pareixia estaba en
disposicio de poder testar tots responent digueren que si e yo, dit notari,
conech a dit testador y testimonis y aquells a mi, dit notari.
Gaspar Monfort,
falleció poco más de un mes después de haber hecho el testamento y tal y como
había manifestado …vull, e man que apres mort mia sia posat en execusio tot
lo en aquell contengut... se procedió a la diligencia de lectura pública
del testamento por el notario que lo había redactado, Miguel Martínez de la
Raga, acto que se realizaba al menos tres días tras la muerte del testador. En
este acto, realizado en la casa de la calle de San Juan en la que habitó el
difunto, ambos marmesors aceptaban este cargo para llevar a cabo los
deseos del testador.
27
de abril 1669
En
apres que contavem vint y set dies del mes de abril del desus dit y corrent any
mil siscents sexanta y nou que fonch pochs dies apres la mort de dit testador,
lo preinçert testament, a instancia y requesta de Violant Sancho y de Gerony
Monfort, prevere, ço es, la dita Violant Sancho com hereua en primer lloch y lo
dit mosen Gerony Monfort, prevere, en nom de marmesors del anima y obres pies
del dit testador en dit testament respective, elegits per mi, Miguel Martinez
de la Raga, notari, rebedor de aquell en la casa hon dit difunt habitava,
situada en lo carrer de Sent Joan del present loch de Puçol, ab alta e
inteligible veu fonch llest e publicat desde la primera línea fins la darrera
inclusivament e llest e publicat aquell, en continent dixeren y respongueren
que per onor y reverencia de Nostre Señor Deu, amor y voluntat, tenien al dit
Gaspar Monfort, qº ciutada y Balle del dit lloch de Puçol, acceptaven segons
que de fet accepten lo carrech de la marmessoneria, offerintse promptes a fer y
efectuar lo be del anima y obres pies en dit testament deixat y ordenat
Así mismo, la ya viuda de Gaspar Monfort, Violante
Sancho, aceptaba la herencia.
y la dita Violant Sancho, muller del qº Gaspar
Monfort, dix que acceptava la dita herencia y ussufruit ab benefici empero de inventari, protestant que
per a fer aquell, temps algu no li precorrega y que no vol ser tenguda en mes
ni per res, ames de lo que albastaran
les forces de la herencia y finalment protesta que per la present
acceptacio no li sia causat perjuhi algu en tots e qualsevols drets que tinga
contra la dita herencia, per qualsevol causa y raho li pertanyguen y pertanyen
puixen volent que tots son drets li resten salvos e illesos, en tot y per tot.
Por su parte,
mosén Gerony Monfort, aceptaba hacerse cargo de administrador y tutor de su
sobrina María.
Y
lo dit mosen Gerony Monfort, prevere, dix que acepta la administracio dels bens
y herencia de la dita Maria Monfort ad aquell deixada, per a quant se seguixca
el cas de administrador. Protestant per a dit efecte de son salari de
administrador y curador, salaris de advocat y procurador, volent aixi mateix
que tots los drets li resten salvos e illesos, en tot y per tot, requerint de
dites cosses acte publich pera haverne memoria en lo esdevenidor lo qual fonch
fet en lo lloch de Puçol en los lloch, dia, mes e any dessus dits essents
presents per testimonis a dites coses Françes Soro, sastre, y Jaume Salvador,
llaurador, del lloch de Puçol vehins y habitadors.
Recepit
ego Michael Martinez de la Raga, notarius, in cuius fidem hoc me sub signo
Tres años después, la viuda de Gaspar
Monfort mandaba redactar …lo meu ultim y darrer testament, ultima y
darrera voluntat mia… y lo
hacía ante el notario Blay Llorens el 14 octubre 1672.
En una de las clausulas
hereditarias nombraba heredera universal de todos sus bienes a su hija Maria
Monfort, entonces ya casada con Vicent Llorens y de cuyo matrimonio tenía dos
hijas, Clara y Vicenta.
En tots los altres bens meus, mobles
e inmobles, deutes, drets y accions meus …
... hereua mia propia universal y encara general, a mi fas e instituixch
per dret de institucio a la dita Maria Monfort y de Llorens, muller de Vicent
Llorens, ma filla y del dit Gaspar Monfort qº marit meu, llegitima y natural, y
de llegitim y carnal matrimoni nada y procreada, a fer de dits bens y herencia
a ses voluntats…
También dejaba cumplido el deseo de
su marido, Gaspar Monfort, de mejorar a la hija de ambos, María Monfort, en la
cantidad de 500 libras.
… y usant de la facultat a mi, dita Violant Sancho, donada y atribuida
per lo dit Gaspar Monfort, qº marit meu ab son ultim y darrer testament per a
millorar en los bens y herencia de aquell a la dita Maria Monfort y de Llorens,
ma filla y filla de aquell, en la cantitat de sinch centes lliures, moneda real
de Valencia, dic y declare que vull y es ma voluntat que la dita Maria Monfort
y de Llorens, ma filla, sia millorada, eo yo la millore, en dites sinch centes
lliures de la dita moneda…
Finalmente disponía que el resto
de los bienes y herencia fuera repartido en dos partes iguales entre su hija
María y sus dos nietas.
… y lo que sobrara de dits bens y
herencia, pagat tot lo que de aquella se ha de pagar, aixi de tots com les
sinch centes lliures de la dita moneda de millora en la part de dita Maria
Monfort, vull y es ma voluntat sia partit en dos parts, y la una part sia de la
dita Maria Monfort y de Llorens, ma filla y la altra part de les dites Clara
Peris y Vicenta Peris, mes netes, aço enteses dos parts micherament iguals a
fer a cascuna de aquelles de sa part a ses voluntats.
Libro en el que se relacionan las tierras en Puçol de María Monfort, ya viuda de Vicente Llorens. En él está el testamento de Gaspar Monfort y el de su esposa Violante.
ARCHIVO
REINO DE VALENCIA. Clero, libro 3778.
No hay comentarios:
Publicar un comentario