jueves, 23 de marzo de 2023

1669, 16 de marzo. EL TESTAMENTO DE GASPAR MONFORT, UN CIUDADANO NOTABLE DE PUÇOL.

  

Sabemos que Gaspar Monfort, vecino de Puçol, había sido elegido jurado en el año 1646 y posteriormente elegido batlle, cargo que ostentaba en el momento de redactar su testamento. Este cargo, como sabemos, era el de más relevancia en el municipio por ser el representante del arzobispo de Valencia como Señor del lugar.  

Gaspar Monfort, ciutada, Balle del lloch de Puçol estaba casado desde el 18 de julio de 1638 con Violante Sancho, oriunda de Rafelbuñol y de esta unión habían nacido dos hijas, Francisca Monfort, que en el momento de redactar el testamento ya estaba casada con Joseph Peris, y Maria Monfort, menor de edad.

Su padre, Gaspar Monfort, ciutada, había estado casado con Beatriu Sanchis y habían tenido dos hijos mosen Gerony Monfort y Gaspar Monfort. Estaba enterrado en el convento de la Vall de Jesús en la capilla de la Mare de Deu dels Angels en lo vas dels Monfort.

 

Como vamos a ver a continuación el testamento era, en gran parte, un documento religioso. La mayor parte del texto refiere provisiones para la transmisión de la herencia, pero empezaba siempre con unas disposiciones destinadas a procurar el bienestar del alma.

El testamento, por su misma solemnidad, inspiraba un cierto miedo, y se aplazaba, a pesar de las instancias de los confesores, hasta el último momento de la vida.

 

Die xvj martij anno a nativitate Domini MDClxviiij

En nom del nostre Señor Deu Jesuchrist e de la humil Verge Maria mare sua advocada mia y de tots los pecadors molt piadosa, coneixeran tots com yo, Gaspar Monfort, ciutada, Balle del lloch de Puçol y de aquell habitador, estant malalt en lo llit de greu malaltia corporal de la qual tem morir…

 

Se hacía constar la muy importante aclaración de que, a juicio del notario y de los testigos llamados al acto, se hallaba el testador con la capacidad legal para otorgar testamento.

 

 …estant empero per la grasia de Nostre Señor ab morbo sa e sancer seny, enteniment y memoria integra y clara y manifesta paraula segons que als notari y testimonis desus escrits clarament consta y appar, desijant, quant a Nostre Senyor Deu plasia appellarme al seu sant y beneit regne, li puixa donar bon conte y raho dels bens de fortuna que en aquest mon me ha acomanat perque de mala administracio no puixa esser inculpat en, e per amor de aço, convocats, pregats y demanats los notari y testimonis desus escrits y en presencia de aquells fas e orden lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia en, e per la forma seguent:

 

Comenzaba con la anulación de testamentos y codicilos anteriores, aplicándose así el fuero que hacía válido tan sólo el último testamento.

 

Primerament revocant, cassant y anullant tots e qualsevols testament o testaments, codicil o codicils e altres qualsevols ultimes voluntats meus e mies, per mi fets e fetes, en ma y poder de qualsevol notari, com altrament e sets qualsevol expresio de paraules encara que sien derrogatories e segeixch…  

 

Continua la redacción del testamento con la figura del marmesor, pieza clave en el cumplimiento de las disposiciones testamentarias, en este caso de las mandas pías. Para ello encarga esta función a personas de su total confianza, su hermano Gerony, presbítero, y su mujer Violant. Les confiere poderes suficientes para disponer de sus bienes para hacer cumplir las mandas pías por él ordenadas.

Era habitual que se evitara nombrar a una sola persona para esta función, nombrando dos o más marmessors por las mayores garantías que aportaba este nombramiento plural al cumplimiento de las últimas voluntades del testador.

 

…y nomene en marmesor del present meu ultim y darrer testament en les coses pies executors a Gerony Monfort, prevere, mon germa, y a Violant Sancho y de Monfort, muller mia molt amada, habitadors del lloch de Puçol, als dos junts y a cascu de aquells de per si, en cas de mort, absencia, nolensia y altre qualsevol just impediment, donantlos y atribuhintlos ample y bastant poder quant puch y dech y es necessari per a que puixen tants de mos bens pendre y aquells vendre y los preus rebre, y confesar haver hagut y rebut, que basten a fer y cumplir les coses pies per mi desus ordenades e aso fasen e fer puixen per llur propia autoritat e sens autoritat, ni decret de jutge algu, aixi ecclesiastich com secular, per lo molt que yo de aquells confie.

 

Comienzan las mandas pías eligiendo el lugar donde quiere ser enterrado. Era costumbre que aquellos que tuvieran alguna relevancia social o económica tuvieran panteón en alguna capilla. Gaspar Monfort manifiesta su deseo de ser enterrado en el convento de la Vall de Jesús, donde ya estaban enterrados sus padres, Gaspar y Beatriu … en la capella de la Mare de Deu dels Angels en lo vas [sepultura] dels Monfort… reflejando de este modo el orden social que había regido en vida del difunto. Es muy probable que esta capilla fuese construida por algún antepasado suyo, garantizando con esto el derecho a recibir sepultura en ella los miembros de la familia.

 

E acomanant la mia anima a mon Deu y Señor Jesuchrist, criador de aquella y redemptor del humanal linatge, quant per la sua infinita gloria appellarla vulla, elegeixch ecclesisatica sepultura al meu cos esser feta en lo convent y monestir de la Vall de Jesus, orde del serafich pare Sent Françes, que esta construit en lo terme de la vila de Morvedre y en la mia sepultura

 

                También dispone su deseo de ser amortajado con el hábito de los franciscanos. Deja instrucciones a los marmessors para que den una limosna al convento por el hábito y deja a su voluntad el modo en el que se ha de realizar el acompañamiento de su cadáver por los capellanes de la iglesia parroquial y los religiosos del convento.

Una vez amortajado, el cadáver podía ser llevado a su destino final en andas o en un ataúd, la caixa. Era habitual que en el entierro el cuerpo fuese puesto directamente en la tierra. Las parroquias y algunas cofradías tenían un ataúd comunal, que se utilizaba en el traslado del difunto desde la casa a la iglesia y al inmediato cementerio parroquial junto al edificio de la iglesia.

 

… y a la qual vull lo meu cos sia portat vestit ab lo habit del glorios pare Sent Françes y que sia pres del dit convent de la Vall de Jesus, pagant per aquell la caritat acostumada y ab asistencia y acompañament dels capellans del reverent clero de la parrochial de dit lloch de Puçol y religiosos del dit convent de la Vall de Jesus y del modo y manera que a dits mos marmesors, millor pareixera dexantho a sa voluntat.

 

Continua con las disposiciones directamente vinculadas a la salvación de su alma. Deja para este menester la cantidad de 100 libras que se utilizaran para pagar la limosna por el hábito y tres misas cantadas.

 

E prench e vull e man que per dits mos marmesors sien preses, hagudes y rebudes de mos bens per anima mia y en remisio de mos pecats y de tots fels difunts, cent lliures, moneda de Valencia, de les quals vull se fasa la mia sepultura soterrar y funeraries, pagues la caritat de abit y vull y es ma voluntat que lo dia del meu soterrar se me diguen y celebren tres misses cantades de cos present, ço es, la huna de requiem, laltra de sacrament y laltra de consepsio…

 

                También dispone que de estas 100 libras se destinen 10 libras de limosna al convento por la asistencia de la comunidad al entierro y lo quede, después de pagados todos los gastos, se destine a la celebración de misas rezadas.

                Como hemos visto, además de disponer que a su entierro asistan los capellanes del clero de la parroquia y la comunidad de religiosos franciscanos del convento de la Vall de Jesús, manda que asistan todas las cofradías de la parroquia, esto es, la del Santísimo Sacramento o de la Minerva, de Nra. Sra. del Rosario, de San Juan Bautista y San Juan Evangelista, de los Santos Abdon y Senen, de la Asunción, de Nra. Sra. al Pie de la Cruz y la de San José.

                                        

y lo dia del soterrar vull que asistixquen en aquell totes les confraries de la parrochial iglesia del dit lloch de Puçol y axi mateix es ma voluntat que de dites cent lliures se donen deu lliures de caritat de dita moneda al dit convent de la Vall de Jesus, orde del serafich pare Sent Françes, ab condicio que lo dia de la mia fi tinga obligacio de asistirme la comunitat de dit convent al meu soterrar y de los que restara net de dites cent lliures, pagades les caritats de habit, misses cantades y asistencia de dites confraries y les dites deu lliures de caritat al dit convent y demes funeraris, vull sia distribuit y convertit en la celebrasio de tantes misses resades quantes dir y celebrar se porran a voluntat y disposicio de mos marmesors y hon ben vist los sera ferles celebrar per lo molt que de aquells confie.

 

Expresa su firme voluntad de que sean pagadas todas sus deudas justificadas a través de la presentación cartas públicas, albaranes o cautelas.

 

Tots mos torts, deutes e injuries vull e man sien pagats y satisfets que constara yo esser tengut y obligat ab cartes, cauteles y albarans y e altres llegitimes proves, for de anima y bona consiensia en, e sobre aso, benignament observat y guardat tota prescipcio remoguda.

 

                Para después de la muerte de su mujer, Violante Sancho, dispone 50 libras para la celebración de una dobla en sufragio de su alma y la de los suyos a perpetuidad.

 

Item. Vull e man que apres del obit de la dita Violant Sancho, muller mia molt amada, sien preses de mos bens y herencia cinquanta lliures, moneda de Valencia, de les quals vull se carregue una dobla en la dita iglesia parrochial del dit lloch de Puçol, celebradora en lo dia y festa del Arcangel Sent Miquel, que contam en vint y nou de setembre, tots los anys perpetuament per anima mia, dels meus y de tots los fels difunts y vull que lo reverent clero de dita iglesia del dit lloch de Puçol me haja de acullir y acullga al privilegi de amortisasio que te concedit de sa Magestat.

 

                Para su hija mayor, Francisca, casada con Joseph Peris, dispone el pago de un florín de oro, ya que cuando contrajo matrimonio ya la dotó.

 

Item. Done, deixe y llegue a Francisca Monfort y de Peris, muller de Joseph Peris, ciutada, filla mia molt amada, y de la dita Violant Sancho, ma muller llegitima y natural, un flori de or, atenent que quant la casi ya li dony lo que ma posibilitat pogue.  

 

Para la hija menor, María, dispone la cantidad de 1000 libras para cuando tome estado. Manifiesta en el testamento que lo hace para igualarla con su hermana Francisca, a la que dotó con semejante cantidad cuando contrajo matrimonio con Joseph Peris.

 

Item. Done, deixe y llegue a Maria Monfort, doncella, filla mia y de la dita Violant Sancho, ma muller llegitima y natural, mil lliures, moneda de Valencia, les quals sempre y quant prenga estat se li hajen de donar en la conformitat que la dita Violant Sancho, ma muller, y lo dit Gerony Monfort, mon germa, voldran aso, entes y declarat, tant en robes, terres o en qualsevols altres bens de la mia herencia, dexantho a voluntat dels dits mosen Gerony Monfort, prevere, y de la dita Violant Sancho, lo qual llegat si fas a la dita Maria Monfort, doncella, filla mia, attenent igualarla a aquella ab la dita Francisca Monfort y de Peris, sa germana y filla mia en la dot que li dony y constituhy quant contracta matrimony ab lo dit Joseph Peris, çiutada, son marit, lo qual llegat li fas a la dita Maria Monfort, doncella, per a que quant prenga estat puga fer e fasa de dites mil lliures a ses propies planes e lliberes voluntats com de cosa sua propia.

 

También dispone que su esposa, como heredera de sus bienes, entregue a su hermano Gerony 50 libras para destinarlas a ciertas cosas que le ha encomendado en secreto.

 

E man que de mos bens y herencia sien preses, hagudes y rebudes cinquanta lliures, moneda de Valencia, les quals vull que per la hereua mia, per mi davall nomenadora, sien entregades y donades al dit Gerony Monfort, prevere, germa meu, per a que aquell les repartixca en lo que li tinch acomanat en secret natural.

 

Con esta cláusula de su testamento, Gaspar Monfort concede los poderes suficientes a su mujer Violant para que, junto al otro marmesor, Gerony Monfort, destine 500 libras para mejorar a su hija María, siempre que haya tomado estado. Esta opción la deja, no obstante, a juicio de los dos marmesores.

 

Item. Vull y es ma voluntat y ab lo present done facultat, ple y bastant poder quant puch, dech y es necessari a la dita Violant Sancho, muller mia molt amada, per a que ab voluntat, consentiment y beneplacit del dit Gerony Monfort, prevere, germa meu, puga dispondre y disponga en la cantitat de cinch centes lliures, moneda de Valencia, dels bens recahents en la mia herencia, aixi vivint com en ultima voluntat, en la persona de la dita Maria Monfort, doncella, filla mia y de la dita Violant Sancho, ma muller llegitima y natural, aso entes y declarat prenint aquella estat, qualsevol que sia, a voluntat, consentiment y beneplasit dels dits Gerony Monfort, prevere, germa meu, y Violant Sancho, muller ma, y si cas fos aquells no volguesen donarli ni millorarla a la dita Maria Monfort, doncella, en les dites cinch centes lliures de dita moneda com dessus es dit, estiga a facultat y voluntat de aquells.

 

Del resto de los bienes deja como heredera, en primer lugar, a su esposa Violante Sancho, mientras viva y permanezca … casta e sens marit… A su muerte pasarán los bienes a partes iguales entre sus dos hijas. 


En tots los altres bens meus, mobles e inmobles, sehents y semovents, deutes, drets y accions, meus e mies, a mi pertanyents e pertanyer podents e devents, lluny o prop, ara de present o en lo esdevenidor, per qualsevol titol, causa, via, modo, manera e raho, yo eleix hereua mia en primer lloch a la dita Violant Sancho, muller mia molt amada, de vida de aquella tan solament, vivint casta e sens marit y apres obit de aquella vull que tots los dits bens y herencia mia sien, vinguen y pertanyguen a les dites Francisca Monfort y de Peris, muller del dit Joseph Peris, ciutada y a Maria Monfort, doncella, mes filles per yguals parts entre aquelles fahedores a fer cascuna de aquelles de la sua part y per si a ses propies planes e lliures voluntats com de cosa sua propia.

 

                Como en el momento de redactar el testamento, la hija menor de Gaspar Monfort es menor de edad, procede nombrar una persona como administrador, tutor y curador de María hasta que ésta tome estado o cumpla la edad de veinte años. El nombramiento recae en su hermano, el presbítero Gerony Monfort, aunque solamente en el caso de que la esposa, Violante Sancho, muera antes de que María tome estado o cumpla los veinte años.

 

E ultimament nomene en administrador, tutor y curador de la persona y bens de la dita Maria Monfort, doncella, filla mia molt amada y de la dita Violant Sancho, ma muller, a mosen Gerony Monfort, prevere, mon germa, al qual done tot lo poder necessari per a que sens autoritat, ni decret de jutge algu, administre los bens y persona de la dita Maria Monfort, doncella, filla mia molt amada, fins que prenga estat o tinga attessa edat de viny anys, la qual nominasio fas atenten que si cas (lo que Deu no vulla) la dita Violant Sancho, molt amada muller mia, moris antes que prengues estat o tingues attessa edat de viny anys la dita Maria Monfort, doncella, puga lo dit Gerony Monfort administrar sos bens sens autoritat ni decret de jutge algu, aixi eclesiastich com secular, com desus tinch dit per lo molt que de aquell confie.

 

Vuelve a incidir el testador en la anulación de testamentos y codicilos anteriores, aplicándose así el fuero que hace válido tan sólo el último testamento. Finaliza el testamento con la fecha y firma del testador, Gaspar Monfort.

 

Aqueste es lo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lo qual e la qual vull valga per dret de darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, e si per dret de darrer testament valer no porra, vull valga per dret de darrer codicils, eo per aquella ultima y darrera voluntat mia, que mes de justicia, furs y privilegis del present Regne valer puixa e dega, lo qual fonch fet en lo lloch de Puçol en setse dies del mes de març del any de la nativitat de Nostre Señor Deu Jesuchrist MDC sexanta y nou.

 

Signal de mi Gaspar Monfort, çiutada, testador qui desus qui lo present meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia, lloe, aprove, rattifique, ferme y conferme, e vull, e man que apres mort mia sia posat en execusio tot lo en aquell contengut.

 

A continuación, el notario lee el texto del testamento en voz alta, en presencia de los testigos, para que manifieste el testador si su contenido es la expresión de su última voluntad, es decir, si el testamento es conforme con ésta. Los testigos, que habían acudido al acto a petición del testador, fueron el cura párroco de la iglesia de Puçol, Juan Bautista Viana, Jaume Joan Sanchis y Jaume Peris, todos vecinos de Puçol.

 

Presents foren per testimonis a la confeccio e ordinasio del preincert testament appellats y per dit testador pregats y demanats, Joan Batiste Veana, prevere, retor de la iglesia parrochial del present lloch de Puçol, Jaume Joan Sanchis, generos, y Jaume Peris, llaurador de dit e present lloch de Puçol, vehins y habitadors, los quals, interrogats per mi, Miguel Martinez de la Raga, notari, rebedor de aquell si coneixen a dit testador y si els pareixia estaba en disposicio de poder testar tots responent digueren que si e yo, dit notari, conech a dit testador y testimonis y aquells a mi, dit notari.

 

Gaspar Monfort, falleció poco más de un mes después de haber hecho el testamento y tal y como había manifestado …vull, e man que apres mort mia sia posat en execusio tot lo en aquell contengut... se procedió a la diligencia de lectura pública del testamento por el notario que lo había redactado, Miguel Martínez de la Raga, acto que se realizaba al menos tres días tras la muerte del testador. En este acto, realizado en la casa de la calle de San Juan en la que habitó el difunto, ambos marmesors aceptaban este cargo para llevar a cabo los deseos del testador.

 

27 de abril 1669

En apres que contavem vint y set dies del mes de abril del desus dit y corrent any mil siscents sexanta y nou que fonch pochs dies apres la mort de dit testador, lo preinçert testament, a instancia y requesta de Violant Sancho y de Gerony Monfort, prevere, ço es, la dita Violant Sancho com hereua en primer lloch y lo dit mosen Gerony Monfort, prevere, en nom de marmesors del anima y obres pies del dit testador en dit testament respective, elegits per mi, Miguel Martinez de la Raga, notari, rebedor de aquell en la casa hon dit difunt habitava, situada en lo carrer de Sent Joan del present loch de Puçol, ab alta e inteligible veu fonch llest e publicat desde la primera línea fins la darrera inclusivament e llest e publicat aquell, en continent dixeren y respongueren que per onor y reverencia de Nostre Señor Deu, amor y voluntat, tenien al dit Gaspar Monfort, qº ciutada y Balle del dit lloch de Puçol, acceptaven segons que de fet accepten lo carrech de la marmessoneria, offerintse promptes a fer y efectuar lo be del anima y obres pies en dit testament deixat y ordenat

 

                Así mismo, la ya viuda de Gaspar Monfort, Violante Sancho, aceptaba la herencia.

 

 y la dita Violant Sancho, muller del qº Gaspar Monfort, dix que acceptava la dita herencia y ussufruit ab benefici empero de inventari, protestant que per a fer aquell, temps algu no li precorrega y que no vol ser tenguda en mes ni per res, ames de lo que albastaran les forces de la herencia y finalment protesta que per la present acceptacio no li sia causat perjuhi algu en tots e qualsevols drets que tinga contra la dita herencia, per qualsevol causa y raho li pertanyguen y pertanyen puixen volent que tots son drets li resten salvos e illesos, en tot y per tot.

 

Por su parte, mosén Gerony Monfort, aceptaba hacerse cargo de administrador y tutor de su sobrina María.

 

Y lo dit mosen Gerony Monfort, prevere, dix que acepta la administracio dels bens y herencia de la dita Maria Monfort ad aquell deixada, per a quant se seguixca el cas de administrador. Protestant per a dit efecte de son salari de administrador y curador, salaris de advocat y procurador, volent aixi mateix que tots los drets li resten salvos e illesos, en tot y per tot, requerint de dites cosses acte publich pera haverne memoria en lo esdevenidor lo qual fonch fet en lo lloch de Puçol en los lloch, dia, mes e any dessus dits essents presents per testimonis a dites coses Françes Soro, sastre, y Jaume Salvador, llaurador, del lloch de Puçol vehins y habitadors.

Recepit ego Michael Martinez de la Raga, notarius, in cuius fidem hoc me sub signo 

 

 

                Tres años después, la viuda de Gaspar Monfort mandaba redactarlo meu ultim y darrer testament, ultima y darrera voluntat mia… y lo hacía ante el notario Blay Llorens el 14 octubre 1672.

                En una de las clausulas hereditarias nombraba heredera universal de todos sus bienes a su hija Maria Monfort, entonces ya casada con Vicent Llorens y de cuyo matrimonio tenía dos hijas, Clara y Vicenta.

 

En tots los altres bens meus, mobles e inmobles, deutes, drets y accions meus …  ... hereua mia propia universal y encara general, a mi fas e instituixch per dret de institucio a la dita Maria Monfort y de Llorens, muller de Vicent Llorens, ma filla y del dit Gaspar Monfort qº marit meu, llegitima y natural, y de llegitim y carnal matrimoni nada y procreada, a fer de dits bens y herencia a ses voluntats…  

 

                También dejaba cumplido el deseo de su marido, Gaspar Monfort, de mejorar a la hija de ambos, María Monfort, en la cantidad de 500 libras.

 

    … y usant de la facultat a mi, dita Violant Sancho, donada y atribuida per lo dit Gaspar Monfort, qº marit meu ab son ultim y darrer testament per a millorar en los bens y herencia de aquell a la dita Maria Monfort y de Llorens, ma filla y filla de aquell, en la cantitat de sinch centes lliures, moneda real de Valencia, dic y declare que vull y es ma voluntat que la dita Maria Monfort y de Llorens, ma filla, sia millorada, eo yo la millore, en dites sinch centes lliures de la dita moneda…

 

                Finalmente disponía que el resto de los bienes y herencia fuera repartido en dos partes iguales entre su hija María y sus dos nietas.

 

… y lo que sobrara de dits bens y herencia, pagat tot lo que de aquella se ha de pagar, aixi de tots com les sinch centes lliures de la dita moneda de millora en la part de dita Maria Monfort, vull y es ma voluntat sia partit en dos parts, y la una part sia de la dita Maria Monfort y de Llorens, ma filla y la altra part de les dites Clara Peris y Vicenta Peris, mes netes, aço enteses dos parts micherament iguals a fer a cascuna de aquelles de sa part a ses voluntats.

 

               


Libro en el que se relacionan las tierras en Puçol de María Monfort, ya viuda de Vicente Llorens. En él está el testamento de Gaspar Monfort y el de su esposa Violante.




ARCHIVO REINO DE VALENCIA. Clero, libro 3778.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

NUESTRAS CALLES. CARRER BLASCO IBAÑEZ

Empieza en el C/ Mallaeta y termina en el C/ Terol.   En sesión plenaria celebrada el 29 de enero de 1959 por el Ayuntamiento de Puçol...