Este
documento, conservado en el archivo de la Corona de Aragón, sección Consejo de
Aragón, contiene un memorial suscrito conjuntamente por los Síndicos de la acequia
de Moncada del Puig y Puçol, dirigido al rey Felipe III, en suplica de justicia
prompta, pues, como veremos en el texto, ya se había solicitado al anterior
rey, Felipe II, una solución al urgente problema
de la falta de agua que afectaba a los regantes de la acequia de Moncada del
Puig y Puçol, por ser los últimos en tomar el agua de la acequia.
El
rey Felipe II había asignado el caso a un tal doctor Sempere, que inició las
actuaciones para dictaminar sobre el caso, pero cuando estaba a punto de
resolverse, el citado doctor Sempere fue destinado a la isla de Mallorca con lo
que el caso quedó en suspenso, hasta que lo retomó el doctor Hierónimo Pascual,
en ese momento regente de la Cancillería de Valencia, pero tampoco pudo
sustanciarse el procedimiento por fallecimiento del doctor Pascual.
Le
fue asignado entonces lo examen y desissio de dit negoci al doctor
Vicente Pau Pellicer, abogado fiscal y oidor civil de la Real Audiencia, el
cual parece que no puso ningún interés en su tramitación, ya que a pesar de
haber pasado molts mesos lo han
continuament solicitat pa que done sentencia diffinitiva en aquell, y james ho
han pogut ni poden obtener, es decir, seguía sin dictar sentencia. Por todo
ello suplican al rey mande al doctor Pellicer que dicte sentencia definitiva.
Señor
En
anys passats per la magestat del rey nostre Señor, pare de vostra Magestat que
esta en la Gloria, a suplicacio dels sindics de la Vila del Puig y del Lloch de
Puçol del Regne de Valencia, suplicant per la urgent nesessitat que los regants
de la aygua de la cequia Real de Moncada patien en dites universitats essenli
stada representada dita nesessitat y quant convenia se cometes lo readres y
coneixença del dit fet al doctor que a sa magestat pareges en dita ciutat, per
a que ab la brevetat que lo negoci requería donas orde y asseto en lo dit
negoci, y per sa magestat fon remes lo examen y decisio de dit fet al doctor
Sempere, al qual fon manada expedir la comisio acostumada, y en exencio de
aquella se feren diverses instancies y visures ab experts, y per que estant dit
fet pera declarar lo dit doctor Sempere fon prevehit per regent pa la ylla de
Mallorca, fon interin remesa la coneixença de dit negoci en lo punt que estaba
al doctor Hierony Pasqual regent la cancillería en dita ciutat de Valencia, davant
lo qual foren perseguides dites instancies y fon acordat lo preg de dita causa
y encara fon deposat que los dits sindics lo salari ques devia pa donar
sentencia en aquell, y sent domnio placuit lo dit doctor Pascual es mort sens haber
declarat en dita causa per la qual raho dita causa esta desde llavors sens
haverse declarat y ara ultimament es stat comes lo examen y desissio de dit
negoci al doctor Vicent Pau Pellicer doctor del Real Consell de dita ciutat, al
qual se ha portat y entregat lo preg de dita causa acordat pa declarar diffinitivament
en aquella, y desde que se li ha lliurat dit preg fins a huy que han passat molts mesos lo han continua // ment solicitat pa que done
sentencia diffinitiva en aquell, y james ho han pogut ni poden obtenir, y
per raho de dita detencio, los vehins habitadors y terratinents regants de dita
cequia habitadors de dita Vila del Puig y Lloch de Puçol que son los ultims
regants de la aygua de dita cequia han patit y patixen molt gran nesessitat y
stretura de aygua de tal manera que sels perden sos splets y fruytes representant les quals
coses dits sindics suplicantli supliquen humildement a vostra magestat
considerades totes les dessus dites coses sia servit manar al dit doctor Vicent
Pau Pellicer doctor del dit Real Consell de dita ciutat de Valencia, comissari
dessus dit que en continents que manat li sera done sentencia diffinitiva en
dita causa y pose aquella en exençio, fent y administrant justicia prompta a
les parts de tal manera quels dits suplicants no tinguen nesessitat de tornar a
suplicar a vostra magestat la expedicio de dita causa.
Vicente
Pau Pellicer perteneció a una familia
de relevancia, de tradición de servicio a la Monarquía en el ámbito judicial. Su
padre, Cristóbal Pellicer (-1592), fue abogado patrimonial de la Real Audiencia
valenciana desde 1576, para unos años más tarde entrar a formar parte del
Consejo Supremo de Aragón como abogado fiscal y patrimonial, desde 1582 y hasta
su fallecimiento, ocurrido diez años después.
Su hijo, Vicente Pau Pellicer (-1607) era
Doctor
en Derecho, fue asesor del Gobernador en las causas criminales, y miembro de la
Real Audiencia de Valencia entre 1593 y 1607 como oidor civil. Recibió
privilegio militar en 1593. Fue nombrado consejero civil el 3 de mayo de 1604
por el rey Felipe III que había estado en Valencia hasta el 19 de febrero.
ARCHIVO
DE LA CORONA DE ARAGÓN. SECCIÓN CONSEJO DE ARAGÓN. 1603. Legajo 868 nº. 175
No hay comentarios:
Publicar un comentario