Fundado en el año 1384 por canónigos
regulares de San Agustín, fue abandonado por estos en el año 1438 pasando a residir
en sus posesiones de Soternes. A instancias de la reina María de Castilla,
esposa de Alfonso el Magnánimo, que solicitó los permisos pertinentes para que
lo ocupasen los franciscanos, pasaron estos a ocuparlo en marzo de 1455.
En la obra publicada por la doctora
Cabanes, Los monasterios valencianos, aparece una relación de los bienes
de realengo que en el año 1484 poseía el monasterio de la Vall de Jesús. Es el
prior del monasterio, Juan Fulleda, el que presenta este documento gracias al
cual podemos saber la nada despreciable cantidad de recursos con que contaban los
frailes agustinos del convento que fueron transferidos a los franciscanos.
[f.
44r]
De
la Vall de Ihesus.
Die
VI madii, anno proxime dicto
Frare
Iohan Fulleda, prior de la casa e Monestir de la Vall de Ihesus, obtemperant
als manaments del molt alt señor rey, confessa tenir e posehir los bens de
realench infraseguents:
Primo,
confessa tenir e posehir la alqueria o casa on es constituida e hedificada la
yglesya, situada en el terme de Soterna, en la qual son les terres e posesions
seguents:
La primera y principal posesión
que relaciona es el edificio de la iglesia de San Miguel de Soternes. Esta
iglesia, situada en el distrito de la parroquia de San Nicolás, fue construida
y dotada a principios del siglo XV por Johan Martorell, el autor del Tirant
lo Blanch. La iglesia fue dedicada a San Miguel Arcángel en la denominada
partida de Soternes. Alrededor de esta iglesia se formó un pequeño núcleo de
casas que Jaume Roig en su obra L’espill cita como uno de los tantos que
usaban el lenguaje llano y vulgar de los sencillos habitantes de las tierras
valencianas.
La iglesia de San
Miguel de Soternes, situada detrás del Hospital General Universitario.
Relaciona a continuación todas las tierras
situadas alrededor de la iglesia, que eran administradas y trabajadas por los
religiosos. Encontramos campos de viñas, de tierra campa, para el cultivo de
cereales y otros en los que no se especifican los cultivos, que debieron ser de
regadío, ya que se menciona la acequia de Soterna como límite de algún campo.
También aparecen como límites de los campos la cruz de Mislata y el camino de Chirivella,
topónimos que subsisten en la actualidad. Todas estas tierras debieron de ser
administradas y cultivadas por los frailes, ya que solamente aparece dada en
arriendo una cahizada de tierra.
Primo: tres cafices de
terra campa, los quals eren vinya,
confrontada ab vinya d’en Ligabbe e ab la sequia
de Soterna.
Item, quatre cafices de vinya vella, les quals afronten ab les
dites terres ab lo dit camp; e de la altra part ab la dita sequia e ab terres
de la dita casa.
Item, una cafiçada de terra campa, la qual sta logada a raho
de 9 sous: e afronta de les spatles ab les dites vinys e ab lo cami qui va Chilvella.
Item un troç de terra, lo
qual se apella lo camp d’en Roses. En lo qual pot a ver tres fanecades fins en
tres e mija. Afronta ab les dites vinyes e ab la dita senda; e de la altra
part, ab la dita alquería e ab la dita sequia.
Item, un altre troç de
terra en lo qual ha cinch fanequades e un quarto. Afronta de una part ab lo dit
camí e ab terra d’en Johan Blasco; e de l’altra, ab la sequia de Soterna e ab lo cami
que va a la alquería,
Item, un troç de terra en
lo qual ha quatre fanecades menys 30 braces. Afronta de una part ab la dita
sequia; e de altra part, ab terra de la muller, quondam, d’en Ihoan Perez, e ab
terra d’en Alfonso Guarcia.
[f. 44v]
Item, un altre troç de
terra en lo qual ha set fanequades e mija. Afronta ab senda qui va a la Creu de Mizlata e ab la dita cequia.
Item, 10 fanequades e
mija menys 30 braçes, les quals yo he plantades. Afronten ab vinya e camp de mestre Jaume Roig.
Item, l’ort en dos
troços, lo qual pot esser fanecada e mija, poch mes o menys.
También manifiesta recibir determinadas
cantidades por censales sobre casas y tierras de la siguiente relación de
personas.
Item, nos notifica que la
dita casa te e posseheix los seguents pertinents suma de 20 lliures, 16 sous,
10 diners, los quals fan les persones seguents:
Primo fa Anthoni Catala
per terra a les Tavernes Blanquess ...
3 s. 6 d.
Item fa en Jaume Miquel,
alias Forner, per terra qui sta a la alqueria
d’en Orriols …5 s
Item fa en Bernat Vidal,
notari, per tres fanecades…3 s. 6 d.
Item fa en Manuel
Montagut per vinya en terme de Payporta…7
s.
Item fa en Johan Olivar,
vehí de Ruçafa, per terra…14 s.
Item fa n’ Anthoni Vila de Rucafa sobre una vinya ……5s.
Item fa en Bernat
cavaller sobre terra … 42 s.
Summa: 4 lliures
1 libra = 12 sueldos =
240 dineros
[f. 45r]
Item fa en Jaume
d’Almenara, vehi de Maçarroyos,
sobre un alberch a la plaça del Alber … 16 s
Item fa en Pere Coll
sobre cases a Calatrava…27 s.
Item fa en Marti de Moya,
Mariner, sobre vinya. Sta al carrer d’en Margens ... 7 s.
Item fa en Vicent Vives,
argenter, sobre unes cases e ort a les carrers de les Velletes …. 27 s.
Item fa en Manuel Logrant
per terra que era d’en Ramón Armengol... 7 s.
Item fa en Johan Palmer
sobre vinya …9 s. 9 d.
Item fa la muller d’en
Fulleda per vinya. Sta prop la plaça del
Angel…10 s. 6 d.
Item fa en Pere Ferrer
per vinya…7s.
Item fa en Yvanyes Marti,
qui sta al carrer de les Catefades,
sobre vinya … 7 s.
Item fa en Johan Besaldu,
baxador, sobre una vinya en terme de
Andarella … 14 s.
Item fa en Thomas Oller,
notari, sobre unes cases a Sent Salvador…7
s.
Item fa en Berthomeu
Almenara de Maçarroyos sobre vinya …
28 s.
Item fa en Jaume Cananga,
laurador qui sta a la Fusina, sobre una vinya… 5 s. 6 d.
Summa: 8 lliures, 12
sous, 9.
[f. 45v]
Item fa en Bernat Riquer
de Alboraya sobre una vinya al terme
de Benillop … 7 s.
Item fa en Pere Carbonell
sobre unes cases al Trabuquet…7 s.
Item fa en Berthomeu
Gaco, de Alboraya, per vinya en terme de Matamarda
… 7 s.
Item fa en Johan
Carbonell sobre cases… 2 s.
Item fa la muller de Pere
Castrellenes, major de dies, sobre una vinya… 2 s. 2 d.
Item fa en Ramon Alberola
qui sta davant Sent Jordi, sobre vinya…7 s.
Item fa en Guillem
Sobirart, laurador, sobre terra al Pont
de Montroig…4 s. 3
Item fa la muller d’en
Iohan Pardo sobre una vinya a Benifaraig.
7 s. 1 d.
Item fa en Johan
Eximenez, qui sta a la plaça de sent
Nocolau, sobre vinya 5 s. 6 d.
Item fa en Bernard de
Valera, texidor, davant lo derredor dels
Pellicers. … 7 s.
Item fa en Johan d’Arago,
celler, sobre una vinya…14 s.
Item fa en Bernat Ortiz,
laurador, sobre terra qui sta al cami
Sent Vicent.,,, 8 s. 5 .
Summa: 2 lliures, 18 sous,
5.
[f. 46r]
Item fa n’Anthoni Ros per
vinya. Sta damunt Sent Anthoni .. 1 s. 9
Item fa en Johan Sanxez
Peraire, per vinya o terra. Sta prop lo cuyner en lo
carrer
d’en Jaume Ros…4 s. 3
Item fa Azmet Mif, moro
broquerer, per cases a la morería… 2
s.
Item fa en Rodrigo Sanxez
per cases. Sta a la morería… 2 s. 3
Item fa Abrafim Benyoa,
per cases a la Morería damunt la sequia
…2 s. 3
Item fa en Dominguo
Libia, notari, per vinya. Possehex ho en marti Fuster. Sta costat en Johan
Gallart, notari …6 s. 5
Item fa en Bernard Piquer
per vinya. Sta a Benimaclet …7 s. 5
Item fa en Jaume Siscar,
laurador, per terra. Esta en casa d’en Jaume Alfonso,
prop la Bosseria …7 s.
Item fa na Franchesca
Calandri per vinya. Sta a Benimaclet …7 s.
Item fa en Miquel Lopiç
per vinya. Sta davall lo cami de Quart al carrer del Forn …7 s. 4
Item fa en pere Llorenç
de Benimaclet per terra …14 s.
Item fa en Vicent
Almenara de Maçarroyos per terra…13
s. 5
Summa: 3 lliures, 15
sous, 2.
[f. 46v]
Item fa en Pere de les
Heres, laurador, sta a la plaça d’en
Perpenya, per vinya …. 10 s. 6
Del total recaudado con los censales había
que descontar las diez libras que le pagaba anualmente el monasterio al maestro
encargado de impartir las enseñanzas de teología a los frailes. Para este
menester el monasterio poseía una casa en la ciudad de Valencia, que aparece en
segundo lugar en la relación de casas.
Deduccio
Dels quals censals pagua lo dit Monestir
cascun any a Mestre capello, o a aquel qui llegira lart de mestre Ramon Lull,
deu lliures, segons son dispost e ordenat per mossen Jhoan Martorell qui leixa
los dits censals al dit Monestir. De la qual lex feu fe.
Continúa la relación con las casas que posee el
monasterio en la ciudad de Valencia.
Item
lo dit Monestir de la dita Vall de Jhesus te e posseheix hun alberch situat en
la parroquia de Sent Stheve, en lo
carrer de la Mar, confrontat ab lo carrer nomenat Adzucath e ab cases d’en
Johan Sarria, e ab cases de na Ribes e ab lo dit carrer.
Item te e posseheix hun altre alberch dedicat
per a legir l’art de Mestre Ramon Lull.
Item
te e posseheix hun altre alberch, lo qual es per a posada del dit Monestir, e
confronta ab casa d’en Marti Tolsa, notari, e ab casa d’en Gaya, perayre, e ab
carrera publica en la parroquia de Sent
Se hace constar en el documento que todos
los censales, tierras y casas estaban amortizadas, habiendo dado fe de esta
amortización en Sagunto en el año 1428 el rey Alfonso el Magnánimo.
Los
quals censals, terres, possesions, e cases son amortizades, e feu fe de la
amortizació tantum de la casa o Monestir, feta per lo senyo rey
benaventuradament, regnant, en Murvedre, any M CCCC XX VIII.
Closa
per lo honorable en Guillem Bernard de Burgada secretari
Queda
constancia a continuación de la comparecencia el 15 de julio del prior del
convento, Johan Fulleda, a requerimiento de los oficiales del rey, para
presentar los títulos y amortizaciones de los censales, tierras y
casas.
En apres, a quince del mes de juliol, com
part del señor rey e per provisio feta per los honorables comissaris de aquel,
fos stat manat al prior de la Vall de Ihesus damunt dit, que dins V diez
mostras los titols e amortizacions per aquel vanades, en lo prop precedent
manifest que per relacio del dit manament registrat en libre intitulat de
manament pus largament appar, per tal, lo sobre dit dia comparech lo dit prior
e exhibui e mostra dos cartes publiques de amortizació, trellat de les quals be
e feelment comprovat, lexa en paper. E aquel de continent son vistes per los
dits comissaris e diligentment examinat.
Lo
qual trellat es continuat a la fi del present libre o capbreu sots al signe
(signo)
ARV.
Real Cancillería nº 489 fols. 44 a 47
CABANES
PECOURT, Mª Desamparados. Los monasterios valencianos. UV. Valencia
1974.
VILA
GÓMEZ, Juan Francisco. Valencia barrio a barrio. Nou Moles Soternes. AV.
Valencia.1987
No hay comentarios:
Publicar un comentario