domingo, 6 de marzo de 2022

1448. 6 mayo. RELACIÓN DE BIENES DEL MONASTERIO DE LA VALL DE JESÚS

 

 

Fundado en el año 1384 por canónigos regulares de San Agustín, fue abandonado por estos en el año 1438 pasando a residir en sus posesiones de Soternes. A instancias de la reina María de Castilla, esposa de Alfonso el Magnánimo, que solicitó los permisos pertinentes para que lo ocupasen los franciscanos, pasaron estos a ocuparlo en marzo de 1455.

 

En la obra publicada por la doctora Cabanes, Los monasterios valencianos, aparece una relación de los bienes de realengo que en el año 1484 poseía el monasterio de la Vall de Jesús. Es el prior del monasterio, Juan Fulleda, el que presenta este documento gracias al cual podemos saber la nada despreciable cantidad de recursos con que contaban los frailes agustinos del convento que fueron transferidos a los franciscanos.

 

[f. 44r]

De la Vall de Ihesus.

Die VI madii, anno proxime dicto

Frare Iohan Fulleda, prior de la casa e Monestir de la Vall de Ihesus, obtemperant als manaments del molt alt señor rey, confessa tenir e posehir los bens de realench infraseguents:

 

Primo, confessa tenir e posehir la alqueria o casa on es constituida e hedificada la yglesya, situada en el terme de Soterna, en la qual son les terres e posesions seguents:

 

                La primera y principal posesión que relaciona es el edificio de la iglesia de San Miguel de Soternes. Esta iglesia, situada en el distrito de la parroquia de San Nicolás, fue construida y dotada a principios del siglo XV por Johan Martorell, el autor del Tirant lo Blanch. La iglesia fue dedicada a San Miguel Arcángel en la denominada partida de Soternes. Alrededor de esta iglesia se formó un pequeño núcleo de casas que Jaume Roig en su obra L’espill cita como uno de los tantos que usaban el lenguaje llano y vulgar de los sencillos habitantes de las tierras valencianas.

  


                La iglesia de San Miguel de Soternes, situada detrás del Hospital General Universitario.

 

Relaciona a continuación todas las tierras situadas alrededor de la iglesia, que eran administradas y trabajadas por los religiosos. Encontramos campos de viñas, de tierra campa, para el cultivo de cereales y otros en los que no se especifican los cultivos, que debieron ser de regadío, ya que se menciona la acequia de Soterna como límite de algún campo. También aparecen como límites de los campos la cruz de Mislata y el camino de Chirivella, topónimos que subsisten en la actualidad. Todas estas tierras debieron de ser administradas y cultivadas por los frailes, ya que solamente aparece dada en arriendo una cahizada de tierra.

 

Primo: tres cafices de terra campa, los quals eren vinya, confrontada ab vinya d’en Ligabbe e ab la sequia de Soterna.

 

Item, quatre cafices de vinya vella, les quals afronten ab les dites terres ab lo dit camp; e de la altra part ab la dita sequia e ab terres de la dita casa.

 

Item, una cafiçada de terra campa, la qual sta logada a raho de 9 sous: e afronta de les spatles ab les dites vinys e ab lo cami qui va Chilvella.

 

Item un troç de terra, lo qual se apella lo camp d’en Roses. En lo qual pot a ver tres fanecades fins en tres e mija. Afronta ab les dites vinyes e ab la dita senda; e de la altra part, ab la dita alquería e ab la dita sequia.

 

Item, un altre troç de terra en lo qual ha cinch fanequades e un quarto. Afronta de una part ab lo dit camí e ab terra d’en Johan Blasco; e de l’altra, ab la sequia de Soterna e ab lo cami que va a la alquería,

 

Item, un troç de terra en lo qual ha quatre fanecades menys 30 braces. Afronta de una part ab la dita sequia; e de altra part, ab terra de la muller, quondam, d’en Ihoan Perez, e ab terra d’en Alfonso Guarcia.

 

[f. 44v]

 

Item, un altre troç de terra en lo qual ha set fanequades e mija. Afronta ab senda qui va a la Creu de Mizlata e ab la dita cequia.

 

Item, 10 fanequades e mija menys 30 braçes, les quals yo he plantades. Afronten ab vinya e camp de mestre Jaume Roig.

 

Item, l’ort en dos troços, lo qual pot esser fanecada e mija, poch mes o menys.

 

                También manifiesta recibir determinadas cantidades por censales sobre casas y tierras de la siguiente relación de personas.

 

Item, nos notifica que la dita casa te e posseheix los seguents pertinents suma de 20 lliures, 16 sous, 10 diners, los quals fan les persones seguents:

 

Primo fa Anthoni Catala per terra a les Tavernes Blanquess ... 3 s.  6 d.

Item fa en Jaume Miquel, alias Forner, per terra qui sta a la alqueria d’en Orriols …5 s

Item fa en Bernat Vidal, notari, per tres fanecades…3 s. 6 d.

Item fa en Manuel Montagut per vinya en terme de Payporta…7 s.

Item fa en Johan Olivar, vehí de Ruçafa, per terra…14 s.

Item fa n’ Anthoni Vila de Rucafa sobre una vinya ……5s.

Item fa en Bernat cavaller sobre terra … 42 s.

 

Summa: 4 lliures

1 libra = 12 sueldos = 240 dineros

 

[f. 45r]

 

Item fa en Jaume d’Almenara, vehi de Maçarroyos, sobre un alberch a la plaça del Alber … 16 s

Item fa en Pere Coll sobre cases a Calatrava…27 s.

Item fa en Marti de Moya, Mariner, sobre vinya. Sta al carrer d’en Margens ... 7 s.

Item fa en Vicent Vives, argenter, sobre unes cases e ort a les carrers de les Velletes     …. 27 s.

Item fa en Manuel Logrant per terra que era d’en Ramón Armengol... 7 s.

Item fa en Johan Palmer sobre vinya …9 s. 9 d.

Item fa la muller d’en Fulleda per vinya. Sta prop la plaça del Angel…10 s.  6 d.

Item fa en Pere Ferrer per vinya…7s.

Item fa en Yvanyes Marti, qui sta al carrer de les Catefades, sobre vinya … 7 s.

Item fa en Johan Besaldu, baxador, sobre una vinya en terme de Andarella … 14 s.

Item fa en Thomas Oller, notari, sobre unes cases a Sent Salvador…7 s.

Item fa en Berthomeu Almenara de Maçarroyos sobre vinya … 28 s.

Item fa en Jaume Cananga, laurador qui sta a la Fusina, sobre una vinya… 5 s.  6 d.

 

Summa: 8 lliures, 12 sous, 9.

 

[f. 45v]

 

Item fa en Bernat Riquer de Alboraya sobre una vinya al terme de Benillop … 7 s.

Item fa en Pere Carbonell sobre unes cases al Trabuquet…7 s.

Item fa en Berthomeu Gaco, de Alboraya, per vinya en terme de Matamarda … 7 s.

Item fa en Johan Carbonell sobre cases… 2 s.

Item fa la muller de Pere Castrellenes, major de dies, sobre una vinya… 2 s. 2 d.

Item fa en Ramon Alberola qui sta davant Sent Jordi, sobre vinya…7 s.

Item fa en Guillem Sobirart, laurador, sobre terra al Pont de Montroig…4 s.  3

Item fa la muller d’en Iohan Pardo sobre una vinya a Benifaraig. 7 s.  1 d.

Item fa en Johan Eximenez, qui sta a la plaça de sent Nocolau, sobre vinya  5 s. 6 d.

Item fa en Bernard de Valera, texidor, davant lo derredor dels Pellicers. … 7 s.

Item fa en Johan d’Arago, celler, sobre una vinya…14 s.

Item fa en Bernat Ortiz, laurador, sobre terra qui sta al cami Sent Vicent.,,,  8 s. 5 .

 

Summa: 2 lliures, 18 sous, 5.

 

[f. 46r]

 

Item fa n’Anthoni Ros per vinya. Sta damunt Sent Anthoni .. 1 s. 9

Item fa en Johan Sanxez Peraire, per vinya o terra. Sta prop lo cuyner en lo

carrer d’en Jaume Ros…4 s. 3

Item fa Azmet Mif, moro broquerer, per cases a la morería… 2 s.

Item fa en Rodrigo Sanxez per cases. Sta a la morería… 2 s. 3

Item fa Abrafim Benyoa, per cases a la Morería damunt la sequia …2 s. 3

Item fa en Dominguo Libia, notari, per vinya. Possehex ho en marti Fuster. Sta costat en Johan Gallart, notari …6 s. 5

Item fa en Bernard Piquer per vinya. Sta a Benimaclet …7 s. 5

Item fa en Jaume Siscar, laurador, per terra. Esta en casa d’en Jaume Alfonso,

prop la Bosseria …7 s.

Item fa na Franchesca Calandri per vinya. Sta a Benimaclet  …7 s.

Item fa en Miquel Lopiç per vinya. Sta davall lo cami de Quart al carrer del Forn        …7 s. 4

Item fa en pere Llorenç de Benimaclet per terra …14 s.

Item fa en Vicent Almenara de Maçarroyos per terra…13 s. 5

 

Summa: 3 lliures, 15 sous, 2.

 

[f. 46v]

 

Item fa en Pere de les Heres, laurador, sta a la plaça d’en Perpenya, per vinya       …. 10 s. 6

 


Del total recaudado con los censales había que descontar las diez libras que le pagaba anualmente el monasterio al maestro encargado de impartir las enseñanzas de teología a los frailes. Para este menester el monasterio poseía una casa en la ciudad de Valencia, que aparece en segundo lugar en la relación de casas.     

 

Deduccio

 

Dels quals censals pagua lo dit Monestir cascun any a Mestre capello, o a aquel qui llegira lart de mestre Ramon Lull, deu lliures, segons son dispost e ordenat per mossen Jhoan Martorell qui leixa los dits censals al dit Monestir. De la qual lex feu fe.

 

Continúa la relación con las casas que posee el monasterio en la ciudad de Valencia.

 

Item lo dit Monestir de la dita Vall de Jhesus te e posseheix hun alberch situat en la parroquia de Sent Stheve, en lo carrer de la Mar, confrontat ab lo carrer nomenat Adzucath e ab cases d’en Johan Sarria, e ab cases de na Ribes e ab lo dit carrer.

 Item te e posseheix hun altre alberch dedicat per a legir l’art de Mestre Ramon Lull.

Item te e posseheix hun altre alberch, lo qual es per a posada del dit Monestir, e confronta ab casa d’en Marti Tolsa, notari, e ab casa d’en Gaya, perayre, e ab carrera publica en la parroquia de Sent

 

Se hace constar en el documento que todos los censales, tierras y casas estaban amortizadas, habiendo dado fe de esta amortización en Sagunto en el año 1428 el rey Alfonso el Magnánimo.

 

Los quals censals, terres, possesions, e cases son amortizades, e feu fe de la amortizació tantum de la casa o Monestir, feta per lo senyo rey benaventuradament, regnant, en Murvedre, any M CCCC XX VIII.

 

Closa per lo honorable en Guillem Bernard de Burgada secretari

 

Queda constancia a continuación de la comparecencia el 15 de julio del prior del convento, Johan Fulleda, a requerimiento de los oficiales del rey, para presentar los títulos y amortizaciones de los censales, tierras y casas.

 

En apres, a quince del mes de juliol, com part del señor rey e per provisio feta per los honorables comissaris de aquel, fos stat manat al prior de la Vall de Ihesus damunt dit, que dins V diez mostras los titols e amortizacions per aquel vanades, en lo prop precedent manifest que per relacio del dit manament registrat en libre intitulat de manament pus largament appar, per tal, lo sobre dit dia comparech lo dit prior e exhibui e mostra dos cartes publiques de amortizació, trellat de les quals be e feelment comprovat, lexa en paper. E aquel de continent son vistes per los dits comissaris e diligentment examinat.

Lo qual trellat es continuat a la fi del present libre o capbreu sots al signe (signo)

 

 

 

ARV. Real Cancillería nº 489 fols. 44 a 47

CABANES PECOURT, Mª Desamparados. Los monasterios valencianos. UV. Valencia 1974.

VILA GÓMEZ, Juan Francisco. Valencia barrio a barrio. Nou Moles Soternes. AV. Valencia.1987

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

NUESTRAS CALLES. CARRER BLASCO IBAÑEZ

Empieza en el C/ Mallaeta y termina en el C/ Terol.   En sesión plenaria celebrada el 29 de enero de 1959 por el Ayuntamiento de Puçol...