Nadie
como Vicente Sebastiá Montañana (1900 - 1976), conocido entre nosotros como
Vicent d’Ana, supo retratar la vida de Puçol de su tiempo. Los temas festivos
fueron los que más utilizó para sus poesías y concretamente todos las celebraciones
relacionadas con las fiestas patronales dedicadas a la Virgen al Pie de la
Cruz.
Veamos
algunas de ellas.
SABOR A FESTES. Publicada en el Programa de Fiestas del año 1965
SABOR A FESTES
Cuant
benen les feches estes
se
arreglen tots el beins
festers
casats y fadrins
ya
mos anunsien les festes
ya
el programa se á llechit
dels
actes del huit y el nou
que ananat a dur el bou
se
rumorecha y se a dit
les
dones ban com a loques
pintant
y donant brillo
ya
se sent el morenillo
ya
se sent el aulor de coques
reina
una inmensa alegría
igual
en grans que en chiquets
al
desparar els masclets
al
boltech que esfa a mich día
com
damunt están les bespres
no
es pot anar pels carrers
esta
ple de forasters
benen
a honrar nostres festes
tot
es goch tot alegría
les
banderetes hondechen
y
les campanes boltechen
igual
de nit que de día
la
ilusio es gran y tremenda
les
roses de tot color
esperen
al collidor
pera
durles pá la ofrenda
ya
se preparen les chiques
en
la alegría en els cors
pera
la ofrenda de flos
tan
guapes y tan boniques
y
al anunciar la carcasa
tots
els actes de estos diez
en
un gran roll de alegries
ningún
ser se queda en casa
la
ilusió es fenomenal
ya
se arma gran sagarata
ya
anunsia la cabalgata
la
dulsaina y el tabal
igual
fadrins que fadrines
después
que este acte á pasat
deisen
el poble sembrat
de
confeti y serpentines
ya
se sent el primer bol
ya
van tots mes que de presa
per
vore aisir de la iglesia
la
Patrona de Pusol
com
se sent tan gran fervor
la
berche al seu pas tendrá
molta llum bona enrramá
y
al balcó un bón cubertor
al
seu pás en prosesó
li
demanen a María
el
malat la milloría
y
el pobret la protecsió
y
cuant la verche triunfal
tan
acompañá regresa
cuant
ya está prop de la iglesia
sóna
la marcha real
anunsien
la sehua entrá
les
campanes y el Castell
pues
igual chove que bell
si
te fé qui no dirá
en
prosesó al costat téu
donam
fervor pa seguirte
y
mols añs que puga dirte
¡
Viva la Mare de Déu !
V. S.
PUSOL EN FESTES. Publicada
en el Programa de Fiestas del año 1967
PUSOL EN FESTES
Cuant mirém el calendari,
al vore que agost ha
volat,
se alegrem perque es setembre
el que l’ha reemplasat;
Mes que cada añ mos porta
a este poble gran revol,
mes que mos porta unes feches
que les festecha Pusol;
De trenta dies que té
este mes tan distinguit,
el que nostre cor
desperta
es y será el dia huit;
tot són glories eixe dia
que Nostre Senyor mos dona,
per ser el sant de Maria,
el de la nostra Patrona;
per a costechar les
festes
no hi ha un veí que
protesta,
tots senten gran ilusió
per ferli bona festa;
grasies a ella tenim
el refugio de un consol.
Si no fora pel seu amparo,
¿ qué seria de Pusol ?
Quin orgull més gran
sentim,
tindre en l’altar tal imache,
cuant en ella compartim
esta festa en homenache;
y si acompaña el orache
y el sol llumena radiant,
al resonar la diana
tot veí va despertant;
ya van aurinse les portes
les finestres y els
balcons
pa vore pasar la banda
que deixa un riu de ilusions,
y al ruido de les traques
y les campanes al vol,
dels pobles més arrimats
ya queden tots
enterats
que son festes en Pusol,
y els veus entrar a
ramats
igual que una romeria
perque volen presenciar
de Puçol la algaravia,
y se queden admirats
en esta fecha tan grata
al vore la flor de chiques
que van en la cabalgata,
y cóm reina el bon humor
per tota la poblasió;
diuen: Che, ¿ qui no se
queda
a vore la provessó ?
Y aprofitant la ocasió,
ya que estan fora de
casa,
esperen que en el castell
explote la última carcassa;
cuant ya s’acabat la
festa,
el anarsen de así els dol
y se enduen un recuerdo
de les festes de Pusol,
y els que mos han
visitat,
per allí ahon van les
pregona,
alabant als pusolencs,
al poble y a la Patrona;
sols per Ella, hui está
el poble
tot molt net y enblanquinat,
pareis que pa festecharla
hui de gala s’a ficat;
tot veí, per no ser
menos,
també de nou se ha vestit
fentli un homenatge a
Maria
en esta fecha del uit;
al mateis peu de l’altar,
demanemli al contemplarla
que mos done llarga vida
per a poder adorarla,
pera el que sempre acabat
de gochar en este dia
en gran fervorositat
resemli el Ave María;
per el ánima de tots
demanemli a nostra Mare,
que alcansen el perdó
y allí en el sel que els ampare;
pensem en el que está ausent
si a gran distánsia se
veu,
pensará en la seua terra,
també en la Mare de Déu,
y cuant ell recordarà
que estém en les feches
estes,
pensatiu sé que dirà:
hui estará Puçol en
festes.
V. S.
Esta misma poesía se volvió a publicar en el Programa de Fiestas del año 1983
PA FESTES, LES DE PUÇOL. Publicada
en el Programa de Fiestas del año 1975
PA
FESTES, LES DE PUÇOL
Quan
agost s’ha despedit,
setembre
obri la porta,
puix
és ell el que nos porta
les
festes del nou i el vuit;
festes
que tenen historia,
festes
que són populars,
puix
són elles les que porten
l’alegria
en els hogars.
Quan
disparen la carcassa
ella
nos sol anunciar
que
ja Puçol está en festes
i
són dignes d’admirar;
se
respira un altre ambient,
què
boniques són les vespres,
tot
veí ja está content
i
per a on vas fa olor a festes.
La
dolçaina i el tabal
recorren
la población
sembrant
en els puçolencs,
per
a on passen, la il.lusió,
puix
les notes de la banda
estan
a punt de sonar;
l’ordre
esperen que estalle
perquè
el tipic passacalle
saben
que no pot faltar;
són
actes extraordinaris
amb
molts bonics detalls
quan
obrin pas els cavalls
tots
montats per els clavaris.
Les
campanes van que trinen
i
no paren de anunciar
les
festes del nostre poble,
que
ja van a començar.
La
festa il.lusió porta,
el
poble ha vestit de nou,
de
tots els pobles de l’horta
han
vingut a vore el bou,
si
és de bona raça
un
gran interés se té,
¡com
es fica aquella plaça¡
per
si el bou ha quedat bé.
Comentant
el resultat
entre
gran algaravia,
quan
el bou está tancat
ja
se veu ratllar el dia;
gran
silenci está reinant
que
dura poques horetes,
els
tambors i les cornetes
la
diana están tocant;
les
campanes van al vol,
desperta
el que está dormit,
hi
ha que deixar el llansol,
que
estem en el dia vuit,
dia
de missa majór,
per
ser tan gran esta festa,
dia
de sentir l’orquestra
igual
que el predicador.
No
pot faltar en la festa
ni
em crec que faltarà
el
derroche de carcasses
que
es dispara en el replà.
En
els focs no s’escatima
o
millor dit res nos dol,
quan
exploten les carcasses
tremolen
hasta les cases,
per
no dir-los tot Puçol.
A
les sis la cavalgata
tripulà
per xiques fines
acompanyades
dels festers,
deixant
sembrats els carrers
de
confeti i serpentines;
joventut
alegre i grata
que
al desfilar deixaran
recuerdos
de cavalgata
que
enjamai s’olvidaran,
i
a la caiguda del sol
reina
una inmensa il.lusió,
ja
se sent el primer vol
que
anuncia la processó,
i
quan la marxa real
sona
lenta i sense presa
entonces
ix de l’esglesia
nostra
verge angelical.
¿I
quin puçolenc será
que
al vore-la baix la creu
emocionat
no dirà:
¡Viva
la Mare de Déu¡
Puix
igual jove que vell
de
vore ningú protesta
i
van a vore el castell
que
és final de nostra festa.
El
que ha vist tant de derrroche
i
veuen que res nos dol,
sobre
tot els forasters
nos
diran, si són sincers:
¡
Pa festes, les de Puçol !
V. S.
SON LES FESTES EN PUSOL. Publicada
en el Programa de Fiestas del año 2002
SON
LES FESTES EN PUSÓL
Puchí
dált del campanar
per
a ficar la señera
per
ha que anunsie les festes
y
per ha que de llúnt se vera,
y
al chirarme cara amúnt
desde
allí vach contemplar
el
Hostal Monte Picayo
que
tan digne es de alabar;
qué
be es divisa la ermita
per
don Jesús restaurá,
y
la rodecha una alfombra
que
es la sana y pura sombra
del
verdor de la piná;
zona
deserta que estaba,
zona
de tóts olvidá,
dels
punts pintorecs de España
se
ha convertit alló yá;
séns
el murmullo del aigua
que
es despencha en la cascá,
el
aroma del pi y romero
¿qué
més demanarem yá ?
Tot
aquell que alló visita
igual
en agost que en mayo
guardará
sempre un recuerdo
del
Hostal Monte Picayo,
y
desde allí aquella altura
veu
sinse volér mirar
tót
el dorát dels arrosos
tan
repropét de la mar;
véus
com les oles se mouen
casi
en el matéis costát
de
les paréts de una ermita
que
la acompaña un poblát,
y
al contemplar nostra horta
abres
no ne vorás pócs
que
es de aón naisén les taronches
igual
peres que albercócs
y
en variasió de hortalices
se
cull t´t lo que se vól,
si
parlem de melonar
es
un dicho popular,
que
per a melóns, Pusól.
Si
mos honra nostra horta
igual
montaña que már
¿qué
direm de nostre poble?
¿tenim
yá res qué embechar?
carrers
mes rectes que un fil
tót
curiós y blanquechát,
com
estem damúnt de festes
ell
de gala se ha ficát
per
a presenciar les bandes
que
en gran goch desfilarán
per
a engrandir nostra Ofrenda
que
es un acte de la gran
y
al só de armonioses notes
que
el art musical li dona
alegrarán
nostres córs
al
oferir tantes flórs
a
nostra excelsa Patrona
y
hasta en lo alt de la bandera,
que
nostres actes festecha,
se
veu gallarda, altanera,
plena
de ilusió ondecha
y
al ondechar tánt de presa
incansable
a tót momént
paréis
que bullga cridár
al
que del poble está ausént,
el
que está en terres lluntanes
una
raó el emosiona
y
es sóles pensar
en
Pusól y la Patrona,
no
li pasa per descuit
y
dirá en gran desconsól
en
setembre el día huit
son
les festes en Pusól.
V. S.
En la obra completa, volumen II, recopilatoria de las poesías escritas por Vicent d’Ana, encontramos otras dos poesías alusivas a nuestras fiestas.
PREGO DE FESTES. PINCHAR AQUI PARA OIR EL AUDIO
PREGÓ DE FESTES
Sols
necessite un silenci
i
una poqueta atenció,
per
a poder explicar
d’estes
Festes, el Pregó.
Puçol,
té damunt les festes.
ja
feliç tot ser se veu.
tot
es fa en goig i alegria.
Tot,
per la Mare de Déu.
Escomençant
per les xiques
que
els festers han elegit.
Són
elles les que realcen
la
festa que es fa el dia huit.
Són
este ram d’assusenes
que
els clavaris han collit,
p’a
que tot acte de festes,
siga
esplèndid i lluït.
Juventut
que està en el dia,
per
a esta festa ensalçar.
Estan
estes huit gruperes
que
són dignes d’alabar.
Són
esta florà de xiques
del
poble, l’admiració.
I
en el seu cavall montaes
sembren
un riu d’il·lusió.
Sols
en les seues miraes
s’olvida
mirant a elles
tota
la pena i el dol.
Solament
per contemplar-les,
se
pot vindre ací a Puçol.
Grupes
que per allà a on passen,
un
recuerdo van deixant.
Quan
el tabal i la donçaina
van
obrint el pas davant.
El
personal tot contempla.
el
desfile va passant
enmig
d’humor i risses,
la
música va tocant.
Les
campanes van que trinen.
Totes
se senten al vol.
Hasta
de molt llunt s’enteren
que
són festes en Puçol.
Per
balcons i per finestres.
en
lo alt del campanar
ondegen
les banderetes,
p’a
nostra festa anunciar.
Ja
ressona la diana.
Ja
se sent el tronador.
Ja
està nostre poble en festes.
festes
de gran esplendor.
I
después del passacalle,
l’iglésia
està de par en par,
esperant
Nostra Patrona
la
vagen a visitar.
A
oir la Santa Missa,
tot
el poble allí ha acudit.
I
l’iglésia és xicoteta
quan
arriba el dia huit.
Acabà
la ceremònia
tan
esplendorosa i gran,
hi
ha que vore com se fica
el
carrer de Sant Joan.
Les
traques ja preparaes.
Quan
se mana foc pegar,
rodant
a l’Ajuntament
com
se sol allò ficar.
El
carrer, va tot encés.
El
personal no fa mella.
Esperen
que en el replà
explote
la canterella.
Carcasses
de gran tamany,
tapen
la claror del sol.
Pareix
que en eixe moment
estiga
ardint tot Puçol.
Quant
els focs han donat fi,
tot
lo món va desfilant.
P’a
festes, les d’este poble!,
tot
veí va comentant.
A
les sis de la vesprà,
una
carcassa que esclata.
És
la que els anuncia a tots
que
va a eixir la cabalgata.
Com
se fica este poblet!
Tot
és un riu d’il·lusions!
Com
se fiquen els carrers!
Com
se fiquen els cantons!
Al
pas de típiques grupes,
carrosses
en xiques fines,
Puçol
queda tot sembrat
de
confetti i serpentines.
Quant
este acte dóna fi
i
acaba la diversió,
ja
se senten les campanes
que
anuncien la processó.
Ja
se nota un gran revol.
Ja
corren més que de pressa.
A
nostra Verge Maria,
van
a traure de l’iglésia.
Se
sent la Marxa Real.
Sentim
tots gran emoció
perquè
la Nostra Patrona,
recorre
la població.
Quant
este acte dóna fi
i
entra en l’iglésia la creu,
ple
de goig, diu tot veí:
Vixca
la Mare de Déu!
Después
tenim el concert.
Sentint-lo
es veu u en la glòria.
Què
concurrida se veu
la
plaça de la Victòria.
I
al disparar el castell,
exclamarà
quantsevol:
—“No
s’ha escatimat en res.
P’a
festes, les de Puçol!”
V.S.
P’A FESTES LES DE PUÇOL. PINCHAR AQUI PARA OIR EL AUDIO
P’A FESTES LES DE PUÇOL
Foraster,
si és que te inviten
a
les festes de Puçol,
si
acceptes faràs bé,
t’ho
diu el que bé te vol.
El
dia set de vesprà,
si
fà bon temps i no plou
del
caixó s’amollarà
siga
fiera o siga bou.
Per
si corre o si no corre,
que
no te guanyen la mà;
puja
a un balcó de La Torre,
ningú
te despatxarà.
Si
fracassa en l’embolà,
a
burlar-se molt no val,
pués
tu ja saps que als del poble,
eixa
burla, els cau molt mal.
El
dia huit, de matí
tindràs
bon despertaor.
Les
notes de la diana
i
l’estampit del tronaor.
Después
de la missa major,
que
és lo millor de la festa,
missa
cantà a gran orquestra
i
oïràs bon oraor.
Si
allí a on estàs convidat,
el
patró no és molt tacanyo,
te
durà al Monte Picaio
i
quedaràs admirat;
si
allí se féu el vermut,
en
la barra és més barato,
considera
que el que paga
sol
pasar-se un mal rato.
D’allí
dalt en bon oratge,
la
vista és fenomenal;
del
mar veus l’oleatge
i
les barques del Cabanyal;
i
mirant vistes tan belles,
els
pins i l’aigua xorrar,
la
panxa fa cusquerelles
pués
s’ha fet hora de dinar.
La
patrona sap la ruta,
per
a l’invitat, res li dol,
ja
té apunt la sopa bruta
i
la gallina en el perol.
En
Puçol hi han bones mans
per
a fer coses molt fines,
tant
en els pastissos blancs
com
en les coques cristines.
Voràs
en la cabalgata,
xiques
la mar de templaes,
però
tu no faces cas
si
veus carrosses trencaes;
mira-la
des d’un balcó,
evitaràs
topetons.
Un
consell te done jo,
no
te fiques en cantons;
i
después de presenciar
tot
este roll d’il·lusió
ja
sentiràs voltejar,
pués
va a eixir la provessó.
A
tal acte presenciar
no
quedarà una persona
que
no li done al passar
un
Visca! a nostra patrona.
Per
ella sonen les traques,
la
dolçaina i el tabal.
Sonen
també les campanes
i
sona la marxa real;
i
al disparar el castell
i
s’apaguen les llums que té,
pareix
que mos diga ell:
Adiós!
Hasta l’any que ve.
Sabor
de festes que obliga a dir,
que
el deixar-les dol.
No
hi ha invitat que no diga:
—“P’a
festes les de Puçol!”
V.S.
Cuan
te mire en el altar
y
en fervor vax a resarte,
soc
felís al contemplarte,
no
tinc prou ulls pa mirar;
en
la teua bendisió
a
tots dones alegría
als
pobrets, la protecsió;
als
malalts, la milloria;
y
cuan arriba este día,
Pusol
els gochos entona,
y
diuen en interés:
més
que Ella no hi ha res,
res
com la nostra Patrona.
V.S.
Hui,
día huit, matinet,
en
gran fe te he visitat;
te
he contemplat un ratet
y
adorante te he resat;
les
mil gracies te he donat
per
lo bé que m´has volgut;
per
mix de la teua grasia
me
conserves la salut;
donam
vida y voluntat
per
a vindre al costat teu,
y
en día tan señalat
poder
dirte achenollat:
¡
Viva la Mare de Déu!
V.S.
-
Programa fiestas patronales años 1965, 1967, 1975, 1983 y 2002
-
2004. Obra completa Vicent d’Anna. Volumen II. P’a festes les de Puçol
-
2003. La vida és un poema [grabación sonora] : poesies de Ràdio Puçol /
Vicent d'Anna. Again Estudios. Locución, Enric
Esteve; dulzaina, Josep Vicent Sebastià; tambor, Josep Mirét; director musical
Josep Vicent Sebastià
No hay comentarios:
Publicar un comentario